El papa Francesc compara aquest camí amb una excursió a una muntanya: «L’ascesi quaresmal és un compromís, animat sempre per la gràcia, per superar les nostres faltes de fe i les nostres resistències a seguir Jesús en el camí de la creu. Era precisament el que necessitaven Pere i els altres deixebles. Per a aprofundir el nostre coneixement del Mestre, per a comprendre i acollir plenament el misteri de la salvació divina, realitzada en el do total de si per amor, hem de deixar-nos conduir per ell a un lloc desert i elevat, distanciant-nos de les mediocritats i de les vanitats. És necessari posar-se en camí, un camí costa amunt, que requereix esforç, sacrifici i concentració, com una excursió per la muntanya. Aquests requisits també són importants per al camí sinodal que, com a Església, ens hem compromès a realitzar».
Una experiència no solitària sinó sinodal
El Sant Pare continua: «Jesús va voler que aquesta experiència de gràcia no fos solitària, sinó compartida, com ho Papa Francesc: ascesi quaresmal, camí sinodal és, al cap i a la fi, tota la nostra vida de fe. A Jesús hem de seguir-lo junts. I junts, com a Església que pelegrina en el temps, vivim l'any litúrgic i, en ell, la Quaresma, caminant amb els qui el Senyor ha posat al nostre costat com a companys de viatge. Anàlogament a l'ascens de Jesús i els seus deixebles a la muntanya del Tabor, podem afirmar que el nostre camí quaresmal és “sinodal”, perquè el fem junts pel pateix camí, deixebles de l'únic Mestre.»
La pujada val la pena
«Al final de la pujada, mentre estaven a la part alta de la muntanya amb Jesús, als tres deixebles se'ls va concedir la gràcia de veure’l en la seva glòria, resplendent de llum sobrenatural. Una llum que no procedia de l'exterior, sinó que irradiava d'ell mateix. La bellesa divina d'aquesta visió va ser incomparablement més gran que qualsevol esforç que els deixebles haguessin pogut fer per pujar al Tabor. Com en qualsevol excursió exigent de muntanya, a mesura que s'ascendeix és necessari mantenir la mirada fixa en el camí; però el meravellós panorama que es revela al final sorprèn i fa que hagi valgut la pena.»
Tradició i novetat
«L'experiència dels deixebles al Tabor es va enriquir encara més quan, al costat de Jesús transfigurat, aparegueren Moisès i Elies, que personifiquen respectivament la Llei i els Profetes (cf. Mt 17,3). La novetat de Crist és el compliment de l'antiga Aliança i de les promeses; és inseparable de la història de Déu amb el seu poble i en revela el sentit profund. De manera similar, el camí sinodal està arrelat en la tradició de l'Església i, al mateix temps, obert a la novetat. La tradició és font d'inspiració per a buscar nous camins, evitant les temptacions oposades de l'immobilisme i de l'experimentació improvisada.»
Primera proposta: escoltar Jesús
«El primer es refereix a l'imperatiu que Déu Padre va dirigir als deixebles en el Tabor, mentre contemplaven Jesús transfigurat. La veu que se sentí des del núvol deia: “Escolteu-lo” (Mt 17,5). Per tant, la primera indicació és molt clara: escoltar Jesús. La Quaresma és un temps de gràcia en la mesura en què escoltem Aquell que ens parla. I com ens parla? Primer de tot, en la Paraula de Déu, que l'Església ens ofereix en la litúrgia. No deixem que caigui en un sac fodarat. Si no podem participar sempre en la missa, meditem les lectures bíbliques de cada dia, fins i tot amb l'ajuda d'internet. A més de parlar-nos
en les Escriptures, el Senyor ho fa a través dels nostres germans i germanes, especialment en els rostres i en les històries dels qui necessiten ajuda. Però voldria afegir també un altre aspecte, molt important en el procés sinodal: escoltar Crist passa també per escoltar els nostres germans i germanes en l’Església.»
Segona proposta: cal baixar de la muntanya
“Ells, alçant els ulls, no van veure ningú més, tret de Jesús tot sol” (Mt 17,6-8). Heus aquí la segona indicació per a aquesta Quaresma: no refugiar-se en una religiositat feta d'esdeveniments extraordinaris, d'experiències suggestives, per por d'afrontar la realitat amb les seves fatigues quotidianes, les seves dificultats i les seves contradiccions. La llum que Jesús mostra als deixebles és un avançament de la glòria pasqual i cap a ella hem d'anar, seguint-lo “a ell tot sol”. La Quaresma està orientada a la Pasqua. El “recés” no és un fi en si mateix, sinó que ens prepara per a viure la passió i la creu amb fe, esperança i amor, per a arribar a la resurrecció.»
Síntesi del missatge pontifici per a la Santa Quaresma d’enguany