Malgrat el caràcter estructural de la pobresa, la pandèmia del Covid-19 ha fet agreujar les seves conseqüències i el nombre de persones que l’estan patint. Moltes l’han soferta doblement: pel març i ara.
Dos fets ens fan fixar la mirada en una mateixa direcció: diumenge 15 de novembre l'Església celebra la IV Jornada Mundial dels Pobres i Càritas Catalunya acaba d'iniciar una campanya amb el lema «La pobresa també rebrota». Les situacions de pobresa s'han vist agreujades per la pandèmia.
El Papa ha triat com a lema de la jornada «Allarga la mà al pobre» (Eclesiàstic 7,32) i hi ha dedicat un missatge especial, aprofundint en el missatge bíblic del Siracida i sense passar de llarg de la situació de pandèmia mundial.
Per la seva banda, les Càritas de les diòcesis amb seu a Catalunya han posat en marxa la campanya que porta per lema «La pobresa també rebrota», per tal que tothom qui pugui contribueixi al fons d’emergència Covid-19 perquè les persones que pateixen puguin tirar endavant i sortir d’aquesta crisi que generada per la pandèmia.
Des de Càritas Diocesana de Vic s'ha fet una lectura de les "10 claus per celebrar la jornada" -amb el protagonisme dels 10 arxiprestats de la Diòcesis- que s'ha enregistrat en un vídeo, que es pot veure a les xarxes socials. Veure el vídeo aquí.
Durant l’estat d’alarma les Càritas de les diòcesis de Catalunya van haver de replantejar tots els serveis i projectes, vetllant per garantir les necessitats bàsiques de tothom qui ho requeria. Això va ser possible gràcies a més de 13.000 voluntaris.
10 claus per viure la Jornada Mundial de la pobresa
Oració i solidaritat.
L'oració a Déu i la solidaritat amb els pobres i amb els quals sofreixen són inseparables. Practicar i cuidar l'oració i el culte religiós ens ha de portar a realitzar gestos concrets de caritat i solidaritat.
L'opció pels pobres.
Mantenir la mirada cap al pobre és difícil, però molt necessari per a donar a la nostra vida personal i social la direcció correcta. Es tracta de comprometre la vida.
Viure la pobresa evangèlica.
La trobada amb una persona en condició de pobresa sempre ens provoca i interroga. Per a fer costat als pobres és fonamental viure la pobresa evangèlica en primera persona.
Davant la voràgine de la indiferència, donar sentit a la vida.
Tenim el repte de contrarestar les presses i l'individualisme, i deixar espai en la nostra vida als valors i relacions essencials que ens omplen de veritable alegria.
Mans que donen consol.
Centenars de persones realitzen gestos plens de tendresa, compassió i solidaritat, desafiant el contagi i la por per amor i lliurament als altres.
La misericòrdia no s'improvisa.
És necessari un entrenament quotidià que procedeixi d'una presa de consciència del molt que necessitem els uns dels altres.
Una nova fraternitat.
El moment que estem vivint ha tret a la llum els nostres límits i la nostra fragilitat, i ens demostra la necessitat que tenim d'ajuda recíproca i estima mútua.
Invitació al compromís.
«Estén la mà al pobre» és una invitació a la responsabilitat i posa de manifest la profunditat de la fe que professem.
Coherència en l'ús dels béns.
Depurar la nostra forma de consum i ús dels diners perquè no afecti negativament altres persones és un deure si volem sembrar justícia i pau en el món.
La finalitat de les nostres accions: l'amor.
Els éssers humans compartim la mateixa necessitat de ser i sentir-nos estimats. Aquest amor és compartir, és dedicació i servei, atenció i cura als altres.
Veieu més informació a www.caritasbv.cat.