Davant un món marcat per la violència i les desigualtats, la fe ens crida a mantenir viva l’esperança d’un futur de dignitat i pau, que ja ha començat amb Crist i que Déu ha promès a la humanitat. La migració, sovint motivada per la recerca de felicitat, és signe d’aquesta esperança. Els migrants i refugiats, amb la seva confiança en Déu i resistència a l’adversitat, esdevenen testimonis heroics d’una fe que travessa deserts i perills, com Israel en el seu èxode. La seva experiència recorda a l’Església la seva naturalesa pelegrina, sempre en camí cap a la pàtria definitiva.
Alhora, els migrants catòlics poden ser misioners d’esperança, revitalitzant comunitats cansades i portant l’Evangeli a nous ambients o en diàleg amb altres creences. La seva presència és una benedicció i una oportunitat de renovació espiritual. Però també les comunitats d’acolliment són cridades a ser testimoni de l’esperança, reconeixent la dignitat de tots i integrant els talents dels nouvinguts.El Sant Pare encomana migrants i refugiats a la Mare de Déu, perquè mantinguin viva l’esperança i contribueixin a construir un món més semblant al Regne de Déu, la veritable pàtria vers la qual tots caminem.
