Agenollar-se davant de Déu i davant del proïsme
Per tant, aquí teniu una recomanació per a l’Espanya d’avui i de demà: que la religiositat que des de fa segles anima aquest país no sigui un museu del passat per visitar, sinó una escola de fe de la qual puguem beure també avui. Una escola que ens ensenyi a agenollar-nos davant de Déu i davant del proïsme, perquè ningú no pot agenollar-se davant del Senyor i menysprear el germà; una escola que ens ensenyi la gratitud de l’amor que es fa do, perquè circuli entre nosaltres i trenqui les cadenes de tot egoisme; una escola de la qual aprenguem que Déu és una presència real i que també nosaltres som cridats a ser presents en les situacions i en els desafiaments de la societat, a no fugir-ne, a comprometre’ns personalment en la construcció del bé comú (homilia de Corpus Christi).
La pastoral vocacional
La pastoral vocacional no es pot reduir a una simple recerca de números. Aquesta neix de comunitats vives, de sacerdots feliços, de famílies capaces de testimoniar la bellesa de la fidelitat, d’una Església que sap mostrar amb senzillesa que seguir Crist no empobreix l’existència, sinó que l’eixampla. Allí on l’Evangeli és viscut amb alegria, servei i comunió, també la crida del Senyor pot tornar a ser escoltada com una promesa de vida (del discurs a l’Episcopat).
La dignitat inviolable de la persona humana
Aquest discerniment comença amb una afirmació fonamental: tota societat autènticament justa es construeix sobre el reconeixement de la dignitat inviolable de la persona humana. Aquesta dignitat precedeix qualsevol concessió de l’Estat i no pot quedar subordinada a consensos socials canviants ni als vaivens de les majories de cada moment. Pertany a tot ésser humà pel simple fet d’existir i, per això, ha d’orientar tot ordenament jurídic positiu (del discurs a les Corts).
Sigueu tots com una Bíblia oberta
Cal tornar a aprendre l’art espiritual de la cordialitat, sense el qual fins i tot l’anunci de l’Evangeli corre el risc de convertir-se en una repetició impersonal i, perdent eficàcia, deixar pas a la frustració i a la desconfiança. La bondat, encara que sigui la d’uns pocs, pot vèncer la por de molts. Sigueu per a tothom com una Bíblia oberta: que en els vostres rostres i en la vostra vida es pugui trobar la Paraula de Déu. L’amor, en efecte, és el llenguatge que fa que tothom se senti com a casa (del discurs a la comunitat diocesana al Bernabeu).
Ser màrtirs, ser testimonis
En un món esquinçat per les guerres i les divisions, en una societat cada vegada més fragmentada i individualista, volem ser «màrtirs», és a dir, testimonis i profetes d’unitat, d’acolliment, de concòrdia i de pau, fins i tot a costa de sacrificis i renúncies. Com la verge Eulàlia i tants altres màrtirs, volem respondre el nostre «sí», disposats, si cal, a morir a nosaltres mateixos, a perdre’ns per retrobar-nos, a renunciar al que és superflu per construir sobre allò que és essencial i que dura per sempre (paraules a la catedral de Barcelona).
No deixem mai de buscar, en el cor de la nit
No deixem mai de buscar, de qüestionar-nos i de dialogar, amb Déu i entre nosaltres, també en el cor de la nit. Caminem junts en la fe que harmonitza la diversitat de les nostres idees i sensibilitats, per buscar la veritat que ens guia cap al bé comú, perquè aquest país sigui un espai acollidor per a tothom, on cadascú sigui respectat en la seva dignitat de persona i estimat per allò que és. Obrim-nos al do de l’Esperit, cercant el Senyor com Nicodem i acollint la llum del seu Evangeli, amb la certesa que experimentarem en nosaltres una vida nova, una presència que beneeix, un amor gratuït que ens ajudarà a passar de la nit a la llum. Perquè Déu vol que res no es perdi i ja des d’ara desitja donar-nos la vida eterna, per conduir-nos a la felicitat que no té fi (homilia a l’estadi olímpic).
Déu t’estima, però et somia millor
Us convido a continuar somiant el somni de Déu. A cadascun de vosaltres us dic: Déu t’estima tal com ets, però et somia millor! El Senyor ens permet a tots de començar sempre de nou, perquè ser humà i ser cristià no consisteix a no equivocar-se, sinó a créixer en la capacitat de convertir-se, de penedir-se, d’esmenar-se i, sobretot, de reconciliar-se i de perdonar (trobada al centre penitenciari de Brians).
Maria, Reina de la Pau
Demanem a Maria, Reina de la Pau, que ens ensenyi a renunciar a les paraules feridores, al judici immediat, a la murmuració i a les calúmnies. I que aprenguem a custodiar i a conrear l’amor en la família, entre els amics, en el lloc de treball, en les xarxes socials, en els debats polítics i en les comunitats cristianes, de manera que l’odi doni pas a l’esperança i a la pau (homilia a Montserrat).
Que la comunió sigui més forta que la divisió
Considerem també com la Verge Maria, a la mà dreta, sosté l’esfera del món, signe de la seva cura materna, perquè el món sencer té cabuda en el seu cor. Ella ens invita a reconèixer-nos germans i germanes, on ningú no quedi exclòs i on la comunió sigui més forta que tota divisió (homilia a Montserrat).
Canàries: el drama migratori
La visita de Lleó XIV a les Canàries ha deixat algunes de les declaracions més contundents del seu pontificat. Des del moll d’Arguineguín, símbol de la ruta migratòria atlàntica, el Papa va denunciar la indiferència davant el drama humà que es viu al mar i recordà que «la dignitat humana no té passaport ni perd valor en travessar una frontera».
Una altra de les frases destacades va ser: «No ens podem acostumar a comptar morts», en referència als milers de persones que han perdut la vida intentant arribar a Europa. També va advertir que «Europa no pot proclamar la defensa de la dignitat humana i acostumar-se que l’Atlàntic i el Mediterrani siguin cementiris sense làpides».
El Sant Pare va apel·lar igualment a la responsabilitat política i social, reclamant vies legals i segures per a la migració i un acolliment digne. «Els migrants no sou números ni expedients», va afirmar, insistint que darrere de cada arribada hi ha persones, famílies i somnis que mereixen respecte. El seu missatge s’ha convertit en una de les crides més fermes a favor de la dignitat humana i la fraternitat pronunciades durant la seva visita a Espanya.
