El dissabte 28 de gener, després de quatre mesos intensos, es va celebrar l’última sessió de l’Assemblea Sinodal. Durant vuit jornades maratonianes, el Seminari de Vic acollia els 89 membres sinodals (entre laics, preveres i religiosos) i el personal tècnic i de servei.
Els components de l’assemblea —reflex de les comunitats parroquials del bisbat de Vic— provenien des del Ripollès fins a l’Anoia, passant per Osona, el Moianès o el Bages, eren de diferents edats i professions, nascuts aquí o allà... Una macedònia de situacions personals i socials, però amb un punt en comú: l’estima a l’Església universal i a la particular.
Aquesta amalgama de situacions, de realitats diverses, des de la parròquia més petita d’un poble rural a la més gran d’una ciutat, va permetre un debat ric i plural; i alhora, com defineix el rector de Sant Vicenç de Calders i de Sant Pere de Viladecavalls, Mn. Josep Ruaix, «amb parresia (llibertat, sinceritat, franquesa...)».
Després d’un cafè ràpid de benvinguda, el dia s’iniciava amb la invocació de l’Esperit i de la llum de la Paraula amb el res de laudes: «Sigueu amb nosaltres, Déu nostre. Senyor, veniu ajudar-nos...». Pere Vilarrasa, de Vic, ho destaca com una de les coses que més li van agradar: «que s’iniciés l’assemblea amb les laudes, se celebrés la missa abans de dinar i s’acabés amb les vespres, tot tan bellament celebrat a la capella del Seminari».
Les sessions de treball començaven amb una ponència, una explicació en profunditat del tema que es tractaria aquell dia. A partir d’aquí, tothom qui volia participar en el debat podia prendre la paraula. La posada en comú de la realitat de cadascú o de cada lloc va permetre a la resta conèixer circumstàncies que fins llavors els eren desconegudes. Així, el Dr. Jordi Pallarès, de Vic, afirma: «L’Assemblea Sinodal m’ha ensenyat moltíssims aspectes desconeguts per a mi de la problemàtica de la nostra diòcesi»; i la Gna. Dolors Arqués, superiora de les Josefines de la Caritat, afegeix: «He descobert realitats que ignorava, precisament en el tema de les parròquies i la visió de la diòcesi. Per la nostra vida religiosa, dedicada a la sanitat, és molt difícil poder participar en l’activitat del dia a dia de la parròquia i això comporta que estàs deslligada i que falta quelcom per a sentir la proximitat de la diòcesi.»
Al final de l’última sessió, Silvia Sanabria, mexicana que va arribar a Catalunya fa vint anys, es veia feliç: «Per a mi el més rellevant és el treball que hem pogut realitzar en comunió, L’Assemblea Sinodal en primera persona participació i fraternitat. Ha estat una gran oportunitat per als laics de poder fer aportacions des de les nostres experiències. I les conclusions i propostes de cada un dels temes han estat meditades i votades amb molta responsabilitat i transparència.»
Un altre dels aspectes que tots destaquen és la fraternitat viscuda aquests dies. Haver participat en vuit sessions de tot un dia ha permès de poder compartir, amb molta gent diferent, les tertúlies dels dinars i les converses en les estones de descans. Montserrat Sucarrats, de Manresa, manifesta: «Formar part de l’Assemblea Sinodal ha estat un privilegi, un regal i en destacaria l’ambient de veritable germanor i la capacitat d’escoltar i acollir respectuosament les aportacions del altres.» Mireia Vidal, jove d’Igualada, afegeix: «Subratllo en primer lloc la fraternitat que es respirava en l’ambient. En tot moment m’he sentit molt
acollida i valorada. Les aportacions i idees, des del punt de vista de la joventut, s’escoltaven i apreciaven.» A més, Vidal s’adona que «aquest sínode m’ha fet créixer en la fe i m’ha enfortit la relació amb Crist i amb l’Església, com també m’ha ajudat a comprendre que sense la comunitat eclesial és molt difícil mantenir Crist al centre de la vida».
Amb l’acabament de l’assemblea s’ha posat punt final a la fase consultiva i ha començat la fase episcopal. Ara, com diu ell mateix, és al bisbe de Vic, Romà Casanova, a qui «pertoca recollir les abundants aportacions dels grups sinodals i de l’assemblea per tal de donar una paraula de missió i d’esperança a la nostra Església de Vic».
Acompanyem-lo amb la nostra pregària. No el deixem sol!
