L’acte, presidit per l’arxiprest, Mn. Eduard Flores, va començar a l’exterior amb la creu i continuà dins el temple, que s’omplí de gom a gom en un ambient intens d’oració i alegria pasqual.
En l’homilia, Mn. Flores va remarcar el goig de veure la basílica plena: «Venim de parròquies grans i petites, de pobles propers i més allunyats, però aquest vespre estem tots junts. És un signe clar de comunió. És com dir: som Església, som poble de Déu i volem caminar junts.» Va subratllar que el Jubileu és un temps per a «experimentar la misericòrdia del Senyor i renovar l’esperança», tal com deia el papa Francesc, i afirmà que els presents ja estaven responent a aquesta crida: «Som pelegrins d’esperança… i també missioners! Perquè qui rep l’Esperit no se’l pot quedar per a ell sol.»
A partir de les lectures de la Vetlla, l’arxiprest va destacar que la promesa de Déu —«Jo vessaré el meu Esperit sobre tothom»— es fa viva també avui: «L’Esperit Sant no és un record del passat, és força viva, és vent que empeny, és foc que escalfa i il·lumina. I quan deixem que entri en les nostres vides, passen coses noves. De debò.»
Amb to directe i esperançador, va encoratjar els presents a no tenir por de deixar-se guiar per l’Esperit ni de creure que Déu pot fer coses noves amb cadascú, amb les famílies i amb les parròquies. Va exhortar a ser una Església missionera «que no espera que la gent vingui, sinó que surt a oferir amor, consol i esperança», destacant la força transformadora dels gestos senzills viscuts amb fe.
Finalment, va formular una pregària fervorosa, demanant a l’Esperit Sant que encengui en els fidels el foc de l’amor i els converteixi en sembradors d’esperança i de pau, sota la protecció de santa Maria, patrona del temple. La Vetlla es va tancar amb una crida clara: que aquesta celebració sigui per a les parròquies «una nova Pentecosta».