El bisbe, en la seva homilia, destacà la importància de la missa crismal com un signe de comunió i d’identitat del presbiteri diocesà: «Constituïm l’únic presbiteri diocesà, format pels preveres i presidit pel bisbe.» En aquest marc, es referí a la renovació de les promeses sacerdotals com un acte de fidelitat renovada al servei del poble de Déu i tingué paraules de reconeixement per als preveres que celebraven les noces d’or i d’argent de la seva ordenació.
«Tots els batejats», afirmà, «participen de la unció de Crist i són cridats a la santedat i a la missió.» Aquesta crida universal la va exemplificar amb la figura de sant Miquel dels Sants, en el quart centenari de la seva mort. El prelat evocà el testimoni d’aquest sant nascut a Vic, anomenat «Serafí d’Ausona», destacant-ne el fervor, la caritat i el cor profundament enamorat de Jesús: «La seva cara s’enrogia en parlar de l’amor de Crist.» I afirmà amb força que «la clau de la missió eclesial i, en concret, sacerdotal, és un cor enamorat de Jesús».
Finalment, citant l’encíclica Dilexit nos del papa Francesc, Mons. Casanova subratllà que «la missió esdevé una qüestió d’amor» i que calen «missioners enamorats». «En temps d’incertesa», insistí, «cal tornar a l’essencial, deixar-se transformar per l’amor de Crist i assumir amb esperança i radicalitat la crida a ser testimonis vius de l’Evangeli.»
