L’endemà de la solemnitat de Nadal, avui diumenge 26 de desembre, se celebra la diada de Sant Esteve, diaca de la primitiva església que fou lapidat pels jueus a la ciutat de Jerusalem just dos anys després de la crucifixió de Crist, segons la testimoniança aplegada per sant Lluc en el llibre dels Fets dels Apòstols.
La detenció, procés i execució d’Esteve té moltes semblances amb el procés i mort de Jesucrist, ja que també fou occit in odium fidei fora dels murs de la ciutat i, semblantment, durant el martiri pregà pels seus botxins (cf. Ac 7,54-60).
La tradició litúrgica col·loca la celebració de la festa de Sant Esteve immediatament després de la festa del naixement del Salvador per tal d’assenyalar que el protomàrtir Esteve moria apedregat quan l’Església tot just naixia i encara es trobava «en el bressol».
D’ací que Esteve formi part dels comites Christi, aquells sants que integren la comitiva del Verb fet carn i aparegut en el món per Nadal, juntament amb sant Joan Evangelista —teòleg del Verb— i els sants Innocents; un grup d’infants màrtirs que constitueixen la cohort con-nascuda amb el Crist.
Pintura: Sant Esteve acusat de Blasfem, de De Juanes (Museo del Prado) - fragment
Sant Esteve, diada familiar
A Catalunya la festa de Sant Esteve gaudeix d’uns trets molt peculiars, directament vinculats a la institució familiar, ja que, després d’aplegar-se de manera ampliada tot el «clan» familiar el dia de Nadal a redós de la taula en el mas d’origen, l’endemà, abans de procedir cadascú a retornar al nucli familiar de la respectiva llar,
hi havia, encara, un nou àpat que es guisava amb les restes del dia anterior —talment una veritable mostra de cuina d’aprofitament— i que consistia a prendre el brou de Nadal reescalfat seguit d’una bona arrossada feta amb les restes del dia anterior. Actualment aquesta «cuina d’aprofitament» perviu en els ja tradicionals canelons, elaborats amb la carn sobrant de l’àpat nadalenc del dia anterior. Aquest fet, d’alguna manera, explica aquella dita popular que fa: «Per Nadal, cada ovella al seu corral, i per Sant Esteve, cadascú a casa seva», puix que al Principat, des del molt llunyà segle IX, en època carolíngia, la diada de Sant Esteve s’ha considerat un dia festiu dedicat al retorn de cada família a la respectiva llar després del dinar.
A casa nostra els fadrins, els brocaters i els picapedrers tenien sant Esteve com a patró i era invocat contra el mal de pedra. Al bisbat de Girona compta amb una quarantena d’esglésies dedicades a ell i a la ciutat de Barcelona existí la confraria «dels Esteves», integrada per freners, brocaters i sellers, ubicada al carrer de la Freneria, darrere mateix de la catedral. Pel que fa als nostres bisbats de Vic i de Solsona, cal fer esment de les celebracions de la festa de Sant Esteve tingudes anys passats a Talamanca, Castellar d’Aguilar de Segarra, Navès i Olius i, molt particularment, a la baronia de Bagà. Cal recordar que sant Esteve fou posat com a patró de l’antiga Colònia Soldevila de Balsareny, una població on, tradicionalment, sant Esteve és força venerat.
