En aquesta edició, la Campanya del Malalt està inspirada en el lema «Donar esperança en la tristesa». Ens referim a la tristesa envoltada de soledat que comporta sofriment mental, el qual sovint supera el dolor físic. És una tristesa que a vegades desemboca en el pou de l’angoixa o la depressió i,
desgraciadament, també en el suïcidi.
Fragments del missatge del Sant Pare
«L’etapa de la vellesa i de la malaltia sovint es viu en solitud i, a vegades, fins i tot en l’abandonament. Aquesta trista realitat és sobretot conseqüència de la cultura de l’individualisme, que exalta el rendiment a tota costa i cultiva el mite de l’eficiència, esdevenint indiferents i fins i tot despietats quan la gent ja no té la força necessària per a seguir el ritme. Aleshores esdevé una cultura de l’exclusió, en la qual les persones no es consideren un valor primari que cal respectar i emparar, especialment si són pobres o discapacitades, si encara no són útils —com els no nascuts— o si ja no serveixen — com els vells. Malauradament, aquesta lògica també impregna determinades opcions polítiques que no posen al centre la dignitat de la persona humana i les seves necessitats, i no sempre afavoreixen les estratègies i els recursos necessaris per a garantir a cada ésser humà el dret fonamental a la salut i l’accés a les cures. Paral·lelament, l’abandonament dels fràgils i la seva solitud també es veu afavorit per la reducció de l’atenció únicament als serveis sanitaris, sense que vagi acompanyat, com caldria, d’una “aliança terapèutica” entre metge, pacient i familiar.
»La primera cura que necessitem en la malaltia és una proximitat plena de compassió i de tendresa. Per això, cuidar els malalts vol dir, en primer lloc, tenir cura de les seves relacions, de totes les seves relacions: amb Déu, amb els altres —familiars, amics, agents sanitaris—, amb la creació, amb ells mateixos. És possible? Sí, és possible i tots som cridats a treballar de valent perquè això passi.
»A vosaltres, que esteu afectats per la malaltia, ja sigui temporal o crònica, voldria dir-vos: no us avergonyiu del vostre desig de proximitat i de tendresa! No ho amagueu i no penseu mai que sou una càrrega per als altres. La condició de malalt convida tothom a frenar els ritmes exasperats en què estem immersos i a redescobrir-nos. En aquesta època canviant que estem vivint, els cristians som especialment cridats a adoptar la mirada compassiva de Jesús: cuidem els qui pateixen i estan sols, potser marginats i rebutjats.»