El Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida convida totes les diòcesis, parròquies i comunitats eclesials a celebrar aquesta jornada, amb la qual el papa Francesc ofereix als ancians un projecte existencial: ser «artífexs de la revolució de la tendresa».
La Penitencieria Apostòlica de la Santa Seu ha concedit indulgència plenària a tots els ancians que participin en les litúrgies celebrades amb motiu d’aquesta jornada mundial. També es concedeix a tots aquells que en els dies immediatament anteriors o posteriors visitin un ancià que estigui sol.
El Sant Pare, informa el dicasteri, va establir en el 2021 que aquesta jornada se celebrés cada any el quart diumenge de juliol, entorn de la festa dels Sants Joaquim i Anna, avis de Jesús. Aquest diumenge, el Pontífex inicia un viatge apostòlic al Canadà, durant el qual té previst visitar el santuari de Santa Anna i reunir-se amb joves i ancians en una escola primària de Iqaluit. La cura dels ancians i el seu diàleg amb les noves generacions és una preocupació constant del Francesc, que ha dedicat bona part de les audiències dels dimecres d'enguany a una catequesi sobre la vellesa.
La vellesa fa por
El Papa, en el missatge d’enguany, recorda que a molts «la vellesa els causa por», perquè la veuen com una malaltia, i això els indueix a evitar «qualsevol tipus de contacte» amb els ancians. La solució sol ser relegar-los en estructures que s'encarreguin d'ells, abraçant així «la cultura del rebuig», que autoritza, subratlla, camins separats entre «nosaltres» i «ells».
«Però, en realitat, una vida llarga —així ho ensenya l'Escriptura— és una benedicció, i els ancians no són pàries dels quals cal allunyar-se, sinó signes vius de la benevolència de Déu, que atorga vida en abundor. Beneïda la casa que custodia a un ancià! Beneïda sigui la família que honora els seus avis!»
El missatge, en què el Sant Pare fa servir sovint la paraula «nosaltres» referint-se als ancians i als avis, insisteix en una missió a la qual són cridats: oferir una important contribució a la revolució de la tendresa, «una revolució espiritual i desarmada» que cal viure com a protagonistes.