La rebel·lió davant l’eutanàsia, aprendre a morir per a poder viure
Arran del debat sobre l’aprovació de l’eutanàsia et vas rebel·lar i vas enviar una carta a La Vanguardia i al diari Ara (2019) que va tenir molta repercussió. Què et va empènyer a fer-ho?
En aquell moment s’estava debatent sobre la «mort digna» i en els mitjans semblava que l’única solució per a una situació de malaltia greu era l’eutanàsia. Des del meu punt de vista, la visió era totalment diferent i volia denunciar-ho. També volia contrastar la solució eutanàsica amb les cures pal·liatives, de les quals molt pocs parlaven.
En el 2020 vas publicar el llibre Aprendre a morir per poder viure (Ed. Rosa dels Vents). Hi dius que has après a viure amb la mort a la vista i que ho fas amb alegria. Com s’aconsegueix?
Arran d’uns episodis respiratoris molt greus que van posar-me al límit de la mort, vaig reflexionar sobre el que m’ajudava a viure. En resum, no penso tant en la mort com en el fet de viure al dia, aprofitant cada moment amb totes les coses positives que té. En el llibre dic que la meva situació no és un problema sinó una circumstància. Aquesta no la puc canviar; els problemes, en canvi, cada dia lluito per intentar solucionar-los.
Quin paper tenen la família i la fe en la teva visió de la vida?
La família és fonamental en l’acompanyament, tant material com emocional. Les alegries, compartides, creixen, i les penes es reparteixen. La fe és el que dona sentit al fi últim de l’existència, i la creu de Crist, el sentit del dolor, que no és en va, ja que és corredemptor i promesa de vida eterna després de la mort.
Actualment, en Xavi Argemí només té mobilitat als dits i al cap. Malgrat tot, ha accedit a concedir aquesta entrevista per escrit per al Full Diocesà. T’ho agraïm molt, Xavi!
