L’angoixa de la comunitat ucraïnesa
Catalunya és el territori de l’Estat amb el nombre més gran d’ucraïnesos, prop de 25.000
La comunitat ucraïnesa que viu a Catalunya està vivint amb un gran sofriment la guerra que assola el seu país. Estem parlant d'una població de més de 23.619 persones, que ara es veurà augmentada per l'arribada de refugiats.
En permanent contacte amb el seu país d'origen, pateixen per la sort dels seus familiars i amics, que des de fa setmanes estan fent un crit d'ajuda. La comunitat ha demanat ajuda humanitària per enviar cap a Ucraïna, a través de bars —com a Sant Joan de Vilatorrada o Igualada— gestionats per famílies ucraïneses.
Al bisbat de Solsona, la comunitat ucraïnesa té com a referència el municipi de Guissona (per proximitat, tot i que pertany a la mitra d'Urgell). Guissona és el segon punt de la geografia catalana amb més presència de nacionals d'aquest país, vinculats laboralment amb la cooperativa càrnia. Religiosament, a més d'aquest municipi, els catòlics ucraïnesos viuen la seva fe a Tàrrega i també a Cervera, tot i que el sacerdot que els atenia ha hagut de desplaçar-se al seu país d'origen a causa del conflicte bèl·lic.
Pel que fa al bisbat de Vic, la principal comunitat ucraïnesa es troba a Sant Joan de Vilatorrada, on representen el 29,42% dels immigrants i on també molts treballen en una empresa càrnia En menor grau, semblantment hi ha ucraïnesos a Manresa, Igualada i Vic.
Mn. Volodymyr Kalabishka
Des de quan vostè té a càrrec seu aquesta comunitat?
Amb la meva esposa, Natalia, vam venir l’any 2006 a Vic.
Quina diferència hi ha entre el ritu bizantí i el romà?
Com tothom sap, en l’Església catòlica hi ha diferents ritus i tradicions. La segona en nombre és la dels catòlics de ritu bizantí, que tenim unes tradicions diferents, amb una litúrgia distinta de la llatina romana.
Quantes persones són i on es reuneixen per celebrar l’Eucaristia?
La comunitat greco-catòlica a la nostra diòcesi compta amb unes tres-centes persones i se centralitza a Sant Joan de Vilatorrada, tot i que periòdicament també se celebra a Igualada.
Com viuen la guerra des d’aquí?
Les famílies que viuen aquí pateixen molt veient com tot es va destruint i com estan les seves famílies i amistats. La incertesa que es palpa a les ciutats, els perills constants, les amenaces de tot el que poden trobar pel camí per als qui marxen a refugiar-se en altres llocs o a l’estranger...
Quina és la situació de la guerra a la seva ciutat?
Ara mateix, la preocupació per la situació bèl·lica és molt gran. Arriben notícies esgarrifadores. Cada dues hores ens truquem amb familiars i amics per saber com estan, ja que cada dia, com a mínim tres vegades, han de refugiar-se en soterranis i refugis perquè sona l’alarma que avisa dels bombardejos. A més, la meva ciutat té un aeroport que pateix molts atacs.
Quina és la principal ajuda que necessiten en aquests moments?
Ara mateix necessitem que tothom resi perquè això s’acabi i no es propagui més. L’ajuda econòmica per a ajudar que no falti aliment i medecines a través de Càritas; també es demana que, a través de les xarxes, de forma personal s’aconsegueixi material per a protegir aquells que estan defensant el país.