El sacerdoci és un do molt gran
Aquest curs l’ha passa t a Roma. Com ha anat?
Molt bé! Viure i estudiar a Roma és una experiència molt especial i bonica, notes l’Església universal, descobreixes moltes maneres diverses de viure la fe segons més, la possibilitat de viure molt a prop del Papa. És una ciutat plena de sants, de testimonis de fe de totes les èpoques, des dels primers màrtirs cristians fins als
últims papes canonitzats.
últims papes canonitzats.
Fa un any va rebre l’ordenació diaconal a Igualada, la seva ciutat natal. Que en ressaltaria, d’aquests mesos?
Aquest últim any la meva principal tasca ha estat estudiar, més pròpiament el ministeri predicant, batejant o celebrant funerals. Tant l’estudi com el ministeri pastoral he procurat veure’ls com una oportunitat per a servir i donar-me als altres, que és allò més propi del diaques i també de tots els sacerdots.
Aquest diumenge rebrà l’orde del presbiterat a la catedral de Vic, església mare de la diòcesi. Com l’espera, aquest dia?
Amb molta il·lusió i al mateix temps amb molt de respecte. El sacerdoci és un do molt gran, que els qui som ordenats rebem per la misericòrdia de Déu i no pas per mèrits propis. Per això ho visc des de la confiança en Déu que m’ha cridat i que no m’abandonarà.
A partir d’ara s’integra en el presbiteri del bisbat de Vic. Quins reptes li suposa ser prevere d’aquesta església particular en el moment present?
Vivim un canvi d’època i, per tant, caldrà tenir la ment oberta per a adaptar-nos als reptes que se’ns vagin plantejant, sense perdre de vista al mateix temps que el fonament del nostre missatge no canvia mai, perquè és la mateixa persona de Crist.
Vivim un canvi d’època i, per tant, caldrà tenir la ment oberta per a adaptar-nos als reptes que se’ns vagin plantejant, sense perdre de vista al mateix temps que el fonament del nostre missatge no canvia mai, perquè és la mateixa persona de Crist.
Quin missatge vol transmetre als fidels en general i als joves en particular?
Que tenim un tresor molt gran que és Crist, aquell que mai no falla, que dóna sentit a les nostres vides i que no ens el podem quedar per a nosaltres sols; ens cal anunciar-lo i fer-lo conèixer a tothom, començant pels qui tenim a la vora. I als joves els diria que afrontin la pregunta fonamental de la seva vida: quin pla té Déu per a mi, a quina vocació sóc cridat, i que quan el descobreixin s’hi entreguin per complet, perquè no hi ha res que els pugui fer més feliços.
Que tenim un tresor molt gran que és Crist, aquell que mai no falla, que dóna sentit a les nostres vides i que no ens el podem quedar per a nosaltres sols; ens cal anunciar-lo i fer-lo conèixer a tothom, començant pels qui tenim a la vora. I als joves els diria que afrontin la pregunta fonamental de la seva vida: quin pla té Déu per a mi, a quina vocació sóc cridat, i que quan el descobreixin s’hi entreguin per complet, perquè no hi ha res que els pugui fer més feliços.