El dia 21 de juny hi va haver la teva ordenació diaconal, com va anar?
Va anar molt bé, gràcies a Déu! Una ordenació és sempre un moment de gràcia, d’una forta presència de l’Esperit Sant, i diumenge passat no en va ser pas cap excepció. Molta gent m’ha dit més tard que va ser molt emocionant poder-hi assistir tant presencialment com a través dels mitjans de comunicació, i crec que és perquè tothom s’adona d’una forma més o menys conscient d’aquesta acció de l’Esperit.
Quina és la funció del diaca?
El diaca és configurat segons el model del Crist Servidor. La seva funció principal és servir tota la comunitat cristiana i en especial els més pobres. En la celebració de l’Eucaristia el diaca proclama l’evangeli i serveix a l’altar. També pot batejar, presidir la celebració del matrimoni i celebrar les exèquies per un difunt.
L’ordenació diaconal és el pas previ a l’ordenació de prevere, oi?
Sí, la meva vocació és ser prevere, però per a poder-se ordenar com a prevere cal primer rebre el diaconat. En realitat, tots els sacerdots, preveres i bisbes són també diaques. Per a poder-se configurar al Crist Cap cal haver-se configurat primer al Crist Servidor; el servei és la propietat fonamental de tot ministeri.
L’ordenació de diaca arriba després d’estudiar al Seminari Interdiocesà. Com han estat aquests anys? Quina és la formació que has rebut?
Han estat uns anys esplèndids! Al Seminari rebem una formació integral que inclou una dimensió humana, intel·lectual, espiritual i pastoral. I, sobretot, són uns anys molt enriquidors perquè vius amb molta gent amb les mateixes inquietuds i d’on surten amistats que estic segur que duraran tota la vida.
Tens vint-i-sis anys. Segur que a molts joves de la teva edat els sorprèn la teva decisió de voler ser capellà. Com va ser el teu procés de discerniment?
Sí, per desgràcia no hi ha gaires joves que estiguin responent a la crida de Déu, però ell continua cridant, encara que molts no escoltin o no s’atreveixin a respondre. En el meu cas va ser menys espectacular del que molta gent es pensa, no hi va haver grans revelacions ni em van passar coses rares. Per a mi van ser de gran ajuda dues coses fonamentals: començar a tenir una vida de pregària amb constància, procurant pregar una estona en silenci cada dia, i tenir direcció espiritual, deixar que algun prevere em guiés, m’animés i m’ajudés a discernir bé, sempre deixant-me molt marge de llibertat.
El bisbe Romà va lamentar, en la teva ordenació diaconal, l'escassedat de vocacions i que «el Senyor segueix cridant i molts fan oïdes sordes o, com a mínim, tanquen el cor a dir que sí». Què diries als joves que actualment han de decidir la seva vocació?
Primer, que resin molt i que ho facin amb una actitud oberta d’escoltar el que Déu vol per a cadascú, que és sempre el millor per a nosaltres. I després que, si senten la crida, no tinguin por, com deia Benet XVI: «Crist no pren res i ho dóna tot!»