Com va ser que et fessis youtuber?
Moltes vegades, els humans actuem per imitació de certs models que ens semblen interessants, i en el món angloparlant vaig començar a veure que existia gent jove amb la valentia suficient per a donar la cara amb un somriure a la boca. També vaig descobrir figures femenines que defensaven els mateixos valors en què jo crec (la Veritat, la Raó i la Bellesa), figures que de cap manera no es promocionen en la nostra societat o es mostren com una opció vàlida a les noves generacions. Fa més de cent anys, C.K. Chesterton va vaticinar la catàstrofe, afirmant que arribaria el dia en què hauríem de defensar
que la gespa és verda. Bé, aquest dia ha arribat, i una part important d’aquesta defensa és a les xarxes.
Com et vas començar a interessar per temes com el feminisme i la relació home/dona?
La base d’una societat sana són la família i la comunitat, i la millor manera de destruir aquesta estabilitat és destrossar les relacions entre els homes i les dones (sempre fent creure que ho fas pel seu propi bé, és clar). En els últims cinc anys la propaganda de les elits culturals s’ha anat intensificant, i cada vegada veia més clar que allò que em venia com una veritat inqüestionable xocava brutalment contra la meva realitat i qualsevol lògica humana. Els meus avis opressors? Les meves àvies dèbils? Les faldilles incòmodes? La maternitat una presó? La família una càrrega? Al contrari!
Com respon a aquestes qüestions el feminisme i la ideologia de gènere i com afecta especialment els joves?
Ras i curt: estan desfets. La natura humana i els seus problemes són eterns, i els joves sempre es rebel·laran i cercaran respostes a les seves inquietuds. El feminisme postmodern i la ideologia de gènere no afecten positivament les noves generacions (més aviat tiren llenya al foc), i n’és un bon exemple el fet que cada vegada més dones necessitin antidepressius i teràpia o que els joves s’apropin més a posicions tradicionals per trobar la felicitat. També penso que els volen allunyar de la seva família per manipular-los amb més facilitat, i una eina molt poderosa per a fer-ho són el llenguatge i el victimisme.
Quina alternativa proposes?
En primer terme, proposo abandonar aquesta cultura hedonista que se’ns imposa diàriament, que ens fa creure que som lliures quan simplement som esclaus dels nostres desitjos. És imprescindible acceptar que allò que ens succeeix no sempre és culpa dels altres, i que tenim la responsabilitat dels nostres actes; per tant, cal que treballem de valent per millorar. Evidentment, és un camí llarg i dificultós, però hem de tenir present que som forts i guanyadors. A més a més, cal recordar que, si bé és cert que la maquinària contra la qual lluitem és gegant i està molt ben organitzada, nosaltres tenim al nostre costat una cultura que ha sobreviscut durant més de dos mil anys, i ara més que mai toca ser autèntics i absoluts.