Vostè és delegada de Missions des del 2012. Quan el bisbe la va nomenar, li va fer cap encàrrec en concret?
L’encàrrec des del 2012 ha estat continuar la tasca duta a terme per Mn. Carles Giol i sobretot mantenir la relació que tenim amb la diòcesi de Kigali a Ruanda. També, encarregar-me de tot el que comporta ser delegada de les Obres Missionals Pontifícies (OMP).
Continua tenint sentit la Delegació de Missions?
Sí que en té. Cal seguir fomentant la dimensió missionera a les parròquies. Relacionat amb el que he dit abans sobre fomentar la fraternitat entre els pobles, han canviat les formes, però hem de continuar ajudant a superar la desigualtat entre països, que és molt gran. En el nostre cas concret, podem ajudar en projectes que ens arriben des de la diòcesi de Kigali.
Quants missioners té el bisbat de Vic? I a quins països?
Nosaltres tenim constància de 24 missioners o missioneres d’institucions o comunitats religioses. Segurament n’hi ha més; és difícil de saber on són; de vegades els missioners i missioneres canvien de lloc o han retornat. Estan repartits entre Amèrica i Àfrica.
A la Delegació de Missions necessiteu més voluntaris?
Sí, falta molta gent, com a tot arreu, i, per tant, serien benvinguts nous voluntaris. Fins ara hem tingut molt bons col·laboradors i col·laboradores: Mn. Joan Casas des del principi m’ha ajudat en tot el que fes falta. Amb ell s’han organitzat tres viatges a Ruanda que varen anar molt bé. Vull destacar el paper de la Gna. Maria Codinach, missionera claretiana, secretària de la Delegació i que aquest any s’ha jubilat. És una feina molt enriquidora i animo tothom que hi estigui interessat a contactar amb nosaltres.