Com neix la vostra vocació?
La meva vocació missionera neix a casa enmig de la família —soc el segon de dotze germans—, que vivia força intensament la fe i la pràctica cristiana-religiosa, amb la participació setmanal en la missa i devocions que practicàvem a casa —el rosari diari, el mes de Maria, la visita al Santíssim— que els pares ens anaven inculcant.
Ja de petit, sempre vaig sentir una inclinació a ser capellà, missioner, no tenia pas cap altre ideal. De tal manera que els pares m’acompanyaren, a l’edat de deu anys, al santuari de la Gleva. Allí amb una colleta de nens, es va anar desvetllant en mi aquest desig.
Com van ser els seus anys de missioner i on?
A disset anys vaig iniciar el noviciat als Claretians a Vic professant com a Missioner Claretià un any després (1960). Primer vaig ser a Solsona i a Cervera, on teníem els seminaristes, estant al servei de l’alimentació de tota la colla. Anys després, portat pels meus anhels missioners, vaig iniciar una etapa de treball pastoral juvenil vocacional a Catalunya. Va ser quan vam iniciar el centre juvenil del Casal Claret de Vic, l’acompanyament dels grups d’Hora 3 i la creació de nous.
Durant aquests anys, vaig fer una curta experiència missionera al Camerun i un treball més llarg a la selva Amazònica (Brasil). Allí, a més de fer l’acompanyament dels joves seminaristes diocesans, portava la pastoral juvenil i un centre que vam crear per a nens i joves que afavorís el seu desenvolupament humà, intel·lectual i d’aprenentatge d’un ofici apartant-los de drogues, delinqüència i prostitució.
Tornat a Catalunya, la meva tasca ha estat de treball pastoral en parròquies i col·legis. A Valls, a més del treball pastoral, vam treballar a nivell social per a acollir immigrants i pobres de la població a través d’un menjador social.
Com veu les missions avui?
Les missions avui no són pas gens fàcils, estem immersos enmig del Sínode que ens demana la participació de tots. Crec que les comunitats cristianes, la majoria força adormides, necessiten un desvetllament, fer un esforç col·lectiu i entre tots escoltar com l’Esperit ens demana d’estar atents als nous signes que ens acompanyen.
Hem de viure engrescats i engrescadors, ser arriscats i agosarats, ser acollidors i alhora dialogants amb la societat. Saber veure què oferim com a comunitat i amb quin llenguatge ho fem i que caldrà renovar-lo.
