Primer de tot, benvingut a la diòcesi solsonina.
Què és el primer que va pensar quan li van dir que seria el nou bisbe de Solsona?
Són molts els pensaments i sentiments que venen en aquell moment al cap. D'una banda, veia Solsona com un repte i tenia por de no estar a l'alçada de la missió que em demanava l'Església. Alhora tenia sentiments de gratitud al Papa per haver-me enviat a aquesta diòcesi. També em sabia greu deixar Menorca, perquè he estimat la gent d'aquella illa i també els seus paisatges i la seva cultura. Em temia que se sentissin decebuts pel fet d'haver estat només cinc anys amb ells.
Vostè ve de Menorca i ha hagut de canviar el mar per la muntanya. A primera vista, què destacaria del bisbat de Solsona?
El canvi és gran en molts sentits. Solsona és una diòcesi extensa i rural, mentre que Menorca té la població més concentrada i en menys espai. També és una illa molt atractiva per al turisme, especialment el britànic i l'italià. Aquests primers dies vaig coneixent la realitat de Solsona tant en la seva geografia i paisatges, que trobo extraordinaris, com, sobretot, en les persones que formen aquesta Església diocesana. M'interessa sobretot conèixer els cristians que viuen la seva fe en aquesta diòcesi, per posar-me al seu costat i acompanyar-los en el seu caminar.
Un dels reptes de l’Església és arribar als allunyats. Què creu que s’ha de fer per a aconseguir-ho?
Crec que convencen més els fets que no pas les paraules. L'important és que hi hagi comunitats vives, obertes i acollidores, que siguin «oasis de misericòrdia», llocs on es puguin acostar els qui tenen set de l'Absolut. I considero també molt important que hi hagi persones que visquin la tendresa, la misericòrdia i la compassió, proclamant amb la seva vida que creuen en un Déu que és Amor. Em sembla important que tots els cristians —i molt especialment els laics— se sentin corresponsables amb la vida de l'Església i s'impliquin en la missió d'anunciar Jesucrist.
Al bisbat de Solsona hi ha un bon grupet de seminaristes. Els ha conegut? Coneix la realitat del Seminari Major?
El mateix dia d'inici del meu ministeri, a la tarda, vaig estar reunit amb el grup de seminaristes. El Seminari ocupa un lloc central en el meu cor i espero que també estigui al centre del cor de tots els diocesans. Hem d'estimar el Seminari i no ens hem de cansar de pregar per les vocacions i, al mateix temps, fomentar una cultura de la vocació.
El dia 12 de març uns quants joves del bisbat van fer de voluntaris durant la celebració. Què vol transmetre a les noves generacions?
M'agradaria que les noves generacions experimentessin el goig de creure en Jesucrist. Per a moltes persones la fe cristiana és una cosa pròpia de temps passats; s'ha perdut la novetat de l'Evangeli. Als joves cal mostrar-los tot l'atractiu que té la persona de Jesús i viure seguint les seves empremtes, perquè en captin la novetat, tota la proposta de vida que es conté en ell.
Tot just ha començat el seu pontificat. Ens podria dir quins seran els seus primers passos?
El primer pas ha estat reunir-me amb els sacerdots, que són els col·laboradors més directes del bisbe. Després he visitat les tres comunitats contemplatives que hi ha la diòcesi, perquè confio molt en la seva oració, que és necessària per al meu ministeri. Ara m'estic reunint amb els diversos organismes diocesans per conèixer millor la realitat d'aquesta Església. Tinc previst reunir-me aviat amb l'equip del Sínode, amb Càritas diocesana i amb la Delegació de Joventut. En fi, a poc a poc vaig fent passos per conèixer aquesta Església, a la qual m’estic incorporant amb esperit de servei.
Agraïm al bisbe Francesc aquestes paraules adreçades als lectors del Full Diocesà.