Fa uns quants anys, la Congregació per a la Doctrina de la Fe va indicar en un document que la visió cristiana de la mort s'expressa de manera privilegiada en la litúrgia de l'Església: «Per què la mort, Senyor, no destrueix la vida dels qui creuen en vós, tan sols la transforma; i quan se’ls desfà la casa de l’estada terrenal en troba una altra d’eterna al cel», diem en un prefaci. Per la mort, l'ànima se separa del cos, però en la resurrecció Déu retornarà la vida al nostre cos transformat, reunint-lo amb la nostra ànima. També en els nostres dies, l'Església és cridada a anunciar aquesta fe: la resurrecció dels morts és l’esperança dels cristians; som cristians perquè hi creiem.
Seguint l'antiquíssima tradició cristiana, l'Església recomana insistentment que els cossos dels difunts siguin soterrats en els cementiris o altres llocs sagrats, tot i que admet la cremació sempre que no es faci per raons contràries a la fe. Des de fa segles, els cristians han construit cementiris comunitaris/parroquials per al repòs dels difunts.
En la memòria de la mort, sepultura i resurrecció del Senyor, misteri a la llum del qual es manifesta el sentit cristià de la mort, la inhumació és en primer lloc la forma més adequada per a expressar la fe i l'esperança en la resurrecció corporal.
«La sepultura en els cementiris o altres llocs sagrats respon adequadament a la compassió i al respecte degut als cossos dels fidels difunts», fins al punt que l'Església considera el sepeli com «una obra de misericòrdia corporal». A més, «afavoreix el record i l'oració pels difunts per part dels familiars i de tota la comunitat cristiana, com també la veneració dels màrtirs i sants». I custodia «la comunió entre els vius i els morts», oposant-se així a «la tendència a ocultar o privatitzar l'esdeveniment de la mort i el significat que té per als cristians».
Els cementiris ens recorden que continuem vivint i sentint el vincle amb la persona morta i per això és important el lloc on descansen les restes dels nostres éssers estimats.
D’un temps ençà, la nostra església diocesana ha fet un treball per ordenar i censar els cementiris parroquials que de temps immemorial ha posseït, indrets on els cristians han donat sepultura als seus difunts. Actualment hi ha 233 cementiris eclesiàstics (parroquials), dels quals 161 són gestionats directament per la mateixa parròquia i 72 mitjançant convenis entre entre els ajuntaments i les parròquies.