El motu proprio explica com el nou ministeri té orígens molt antics que es remunten al Nou Testament. De manera germinal, s'esmenta, per exemple, en l'Evangeli de Lluc i les cartes de l'apòstol sant Pau als Corintis i als Gàlates. Però «tota la història de l'evangelització en aquests dos mil·lennis», escriu el Sant Pere, «mostra amb gran evidència com d'eficaç ha estat la missió dels catequistes», que han aconseguit que «la fe fos un suport vàlid per a l'existència personal de cada ésser humà», arribant a vegades a «donar fins i tot la vida» per aquest fi.
Cal notar com en el Concili Vaticà II (1962-1965) es va redescobrir el conjunt de carismes i ministeris, ordenats i laicals, presents en l’Església primitiva. I, dins els ministeris, es posen en relleu precisament els ministeris laicals. A l'hora de parlar d'una teologia renovada dels ministeris en l'Església, la reflexió teològica posterior insisteix en el redescobriment de la identitat dels laics i de la seva missió eclesial, però no serà fins a l'any 1972 que el Pau VI escriurà el primer text oficial, la carta apostòlica Ministeria quaedam, en la qual es parla dels ministeris dels laics quan afirma que els ministeris poden confiar-se’ls de tal manera que aquests no continuïn estant reservats als candidats al sagrament de l'orde. Amb aquest document del papa Francesc del 2021 es posa en marxa aquest vell anhel amb la institució d'aquest ministeri tan antic i tan necessari.
El document presenta al catequista com un testimoni de la fe, un mestre, un mistagog, un company i un pedagog, cridat a posar-se al servei pastoral de la transmissió de la fe des del primer anunci fins a la preparació per als sagraments de la iniciació cristiana i fins a la formació permanent. El Sant Pare veu que, perquè aquesta identitat i missió es faci realitat en els catequistes, cal que aquests —homes i dones— estiguin arrelats en una vida d'oració, d'estudi i formació permanent, com també que siguin membres actius de la comunitat, perquè aquesta identitat es desenvolupi amb coherència i responsabilitat. Per tant, rebre el ministeri laical del catequista donarà «major èmfasi al compromís missioner propi de cada batejat». S'haurà de realitzar — recomana el Papa— «de forma plenament secular, sense caure en cap expressió de clericalizació».
Francesc posa de manifest com el ministeri laical de catequista té també «un fort valor vocacional», perquè «és un servei estable donat a l'Església local (a la diòcesi i a la parròquia)» que requereix «el degut discerniment per part del bisbe» i un ritu d'institució especial que pròximament serà elaborat i presentat per la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments .
En el document pontifici descriu com ha de ser el catequista, el seu arrelament en la comunitat, l'itinerari formatiu i el capteniment que ha de tenir per a col·laborar amb els pastors. En concret, els catequistes han de ser homes i dones «de profunda fe i maduresa humana»; han de participar activament en la vida de la comunitat cristiana; han de ser capaços «d' hospitalitat, generositat i vida de comunió fraterna»; han de formarse des del punt de vista bíblic, teològic, pastoral i pedagògic; han de tenir una experiència prèvia madura de catequesi; han de col·laborar fidelment amb els preveres i diaques, i «estar animats per un veritable entusiasme apostòlic».
Finalment, el Papa convida les Conferències Episcopals a «fer efectiu el ministeri del catequista» establint el procés formatiu i els criteris normatius necessaris per a accedir-hi, de manera coherent i de conformitat amb el motu proprio, que pot ser acollit també «sobre la base del seu dret propi», per les Esglésies orientals.
Mn. Xavier Romero, doctor en Teologia Catequètica