Obra mestra del brodat florentí
Es tracta d’un brodat italià del segle XIV, de 91 cm d’alçada per 333 d’amplada, fet amb fils de seda, de plata daurada sobre un doble llenç de lligament pla (tafetà). S’hi pot apreciar el dibuix preparatori a les zones on el brodat no s’ha conservat i també la firma, feta amb fil i agulla, del brodador florentí Geri di Lapo sota l’escena central de la crucifixió. El pal·li és considerat internacionalment com una de les obres mestres del brodat florentí —l’anomenat opus florentinum— per la seva bellesa i brillant execució.
La restauració de l’obra i l’adequació de la capella expositiva s’han dut a terme en el marc del programa «Temps de gòtic», un acord de col·laboració entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació bancària «La Caixa».
El procés s’inicià el 9 de setembre del 2021 amb el trasllat del frontal des del Museu Històric de la Seu al CRBMC. Un cop allà, es començà la restauració de l’obra. En paral·lel, es dugueren a terme les tasques d’adequació del nou espai expositiu i la confecció de la vitrina. El dia 5 d’octubre del 2022, finalment, el pal·li tornava a la Seu de Manresa i es donava per acabat el periple.
La presentació de l’obra a la capella de la Mare de Déu de Lurdes es fer en un acte públic amb una gran afluència de ciutadans i comptà amb la participació de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; l’alcalde de Manresa, Marc Aloy; el bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova; el director del Departament de Coordinació Territorial de la Fundació «La Caixa», Josep Ollé, i el rector de la basílica i president del capítol de canonges de la Seu, Mons. Joan Hakolimana.
La restauració
L’objectiu principal de la intervenció de conservació-restauració ha estat aconseguir una estabilització dels materials per a la seva conservació a llarg termini, millorar la seva llegibilitat i l’accessibilitat al públic.
El pal·li presentava un estat de conservació extremadament fràgil, amb alteracions evidents localitzades a les cantonades i a la part inferior, coincidint amb les àrees que presentaven pèrdues de suport original. També presentava taques de rovell, fissures, forats, pèrdua de cohesió dels fils metàl·lics i restes d’insectes. Les taques de cera i la notable pèrdua de fils de l’obra testimonien l’ús que se’n feia en oficis litúrgics.
Abans d’iniciar els tractaments es va fer un examen preliminar exhaustiu, amb la documentació corresponent, i un estudi científico-tècnic amb anàlisis de laboratori i imatges amb diferents radiacions, etc. S’han fet servir tècniques fotogramètriques per a obtenir una ortofotografia (fotografia geomètricament exacta) d’alta resolució i un model 3D de detall de la part central del pal·li. S’ha publicat l’ortofotografia en el perfil de Giravolt del visor Nira i el model 3D en el perfil de Giravolt a Sketchfab. La intervenció va començar amb la separació del frontal del bastidor, l’extracció dels gavarrots i la retirada de la tela, de color verd, no original, que emmarcava l’obra i que amagava part de la sanefa perimetral. Es va prosseguir amb una primera fase de neteja de l’anvers i del revers, mitjançant una microaspiració per tal d’eliminar la brutícia superficial. Els fils metàl·lics mig despresos o que s’havien deixat anar es van reubicar i subjectar d’un a un, amb cosits, seguint
un ritme preestablert. Pel que fa a les pèrdues de suport, fissures i forats, es van consolidar i reintegrar cromàticament amb noves teles, tenyides expressament del color de les zones a tractar. Un cop conclosa la consolidació, el revers del frontal es va protegir amb un folre de lli de color natural i lliure d’aprest.
L’adequació de l’espai
El frontal florentí ara s’exposa a la capella de la Mare de Déu de Lurdes. Aquest emplaçament s’ha escollit perquè disposa de les millors condicions per a la correcta conservació de l’obra i alhora l’acosta a la seva funció litúrgica.
En tractar-se d’un Bé Cultural d’Interès Nacional, les intervencions fetes a la capella han mantingut la integritat de l’edifici, preservant-ne els valors històrico-arquitectònics. S’ha dut a terme un tractament superficial dels paraments de la capella, s’han eliminat les portes corredisses de la reixa de ferro preexistent per a evitar vibracions i facilitar la contemplació del pal·li i també s’hi ha incorporat un plafó informatiu. La vitrina expositiva és un encàrrec fet a mida per a l’obra.
El frontal florentí
El manresà Ramon Saera encarregà l’obra al brodador florentí Geri di Lapo i la dugué a Manresa. L’any 1357 el deixà en herència a la basílica de Santa Maria de la Seu. L’any 1888 la peça es va exhibir a l’Exposició Universal de Barcelona i després passà a formar part del fons del Museu Episcopal de Vic, fins a l’any
1901, en què va tornar a Manresa per a l’Exposició General Manresana. L’any 1929 es pogué veure a l’Exposició Internacional de Barcelona i durant la guerra civil espanyola el Comitè de defensa del patrimoni artístic la salvaguardà, primer a la Cova de Sant Ignasi i després (1938) a Darnius (Alt Empordà).
El pal·li ha estat restaurat diverses vegades. L’última restauració es dugué a terme al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, l’any 1992, amb motiu de l’exposició «Catalunya medieval». L’obra quedà exposada al Museu Històric de la Seu de Manresa.
