Conesa: avançar cap a una Església més sinodal
El primer dia, el bisbe de Solsona, Francesc Conesa, referent en la implantació de la sinodalitat a Espanya i participant en les sessions romanes del Sínode sobre la sinodalitat, va oferir una àmplia exposició titulada «Vers una Església més sinodal i més missionera». Partint de la concepció de l’Església com a comunió, va assenyalar que la sinodalitat és un element constitutiu de la comunitat eclesial, que implica un estil de ser Església, una manera d’establir relacions i també una disposició espiritual. Conesa explicà les arrels sacramentals de la sinodalitat, la corresponsabilitat diferenciada de tots els batejats i les diverses vocacions dins l’Església. Va posar un èmfasi especial en una qüestió important: l’autoritat dels pastors en el marc de la sinodalitat. Una autoritat que està al servei de tots, que ha d’escoltar tothom i que té la competència irrenunciable de prendre decisions, si bé aquesta no és incondicional. A continuació, presentà alguns camins per a créixer en sinodalitat: l’espiritualitat, la participació, el discerniment comunitari, la transparència i la rendició de comptes, així com la potenciació dels organismes sinodals. Finalment, es referí a l’itinerari de l’Església universal en aquest àmbit, amb l’horitzó posat en l’any 2028.
Xabier Gómez: l’acolliment com a clau de la transformació missionera
L’endemà, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, va presentar l’exhortació pastoral «Comunitats acollidores i missioneres», que ell mateix havia coordinat i que ha esdevingut el marc de referència de la Conferència Episcopal Espanyola per a la pastoral amb persones migrades i la pastoral intercultural. En la seva intervenció, el bisbe Gómez va oferir una profunda reflexió sobre l’acolliment com una de les claus per a la transformació missionera de les comunitats cristianes. En aquest sentit, insistí en la necessitat d’una conversió pastoral que permeti passar del simple acolliment a una veritable integració, i presentà la diversitat cultural no com una dificultat sinó com una oportunitat per a enriquir la vida de l’Església. Finalment, el bisbe de Sant Feliu va compartir la reflexió sorgida del procés de discerniment comunitari dut a terme a la seva diòcesi entorn de l’acolliment, mostrant com aquesta experiència pot contribuir a construir comunitats més obertes, fraternes i missioneres.
Jesús Úbeda: tornar al primer anunci de l’Evangeli
El darrer dia, Mn. Jesús Úbeda, vicari episcopal de Getafe, va centrar la seva intervenció en l’essència de la vida i la missió de l’Església, recordant que l’Església existeix per a evangelitzar i que, per tant, és cridada a viure en una actitud permanent de sortida missionera, especialment per tal d’arribar a aquells que es troben més allunyats de la fe o que no han rebut mai un primer anunci de l’Evangeli. En aquest sentit, va fer un recorregut pel magisteri dels darrers pontífexs i per la seva insistència en la necessitat de renovar l’impuls evangelitzador de les comunitats cristianes. Úbeda assenyalà també un dels grans reptes pastorals d’avui: com iniciar en la fe persones que no han rebut aquest primer anunci. En un segon moment, presentà alguns mètodes i experiències orientats precisament a aquesta primera evangelització, com Emaús, i explicà especialment la proposta de la «missió persona a persona», basada en la trobada i l’acompanyament personal com a via per a compartir i transmetre la fe.