El Seminari de Vic va acollir, el dijous dia 29 d’octubre, una sessió matinal de formació sobre el catecumenat d’adults, adreçada especialment als preveres i oberta també als catequistes i a les persones interessades en aquest acompanyament. La jornada oferí orientacions pràctiques per a acollir els qui s’acosten a la fe i ajudar-los a integrar-se en la comunitat cristiana. Mn. Jaume Casamitjana, delegat episcopal, i Alba Masnou, secretària de la delegació, van desgranar el temari.
Un camí que necessita temps
Una de les idees centrals de la matinal va ser que el catecumenat és un procés: un camí de descoberta, conversió i creixement que requereix temps, perquè el cor de les persones també en necessita. Es parlà d’una durada orientativa de dos anys, atenent sempre el recorregut personal de cadascú. La primera part es va centrar en els majors de setze anys no batejats, amb una explicació pas a pas de les etapes i els ritus de la iniciació cristiana. Els testimonis reals ajudaren a concretar la diversitat de situacions dels qui demanen el baptisme. Alguns s’hi acosten sense cultura cristiana prèvia i sense prejudicis, enmig d’un món inestable; d’altres han rebut formació per internet i necessiten descobrir que la fe comporta també un camí compartit amb l’Església.
Catequistes preparats per a acompanyar adults
La jornada va abordar el perfil del catequista d’adults, una tasca que demana capacitat d’escolta, formació i disponibilitat per a respondre preguntes i acompanyar itineraris personals diversos. En aquest sentit, s’està treballant per oferir una formació específica per a aquests catequistes. També es va presentar el catecisme per a adults Busqueu el Senyor, disponible en català. La delegació ofereix un esquema de continguts per a ajudar els catequistes a conèixer i ordenar el recorregut doctrinal i es posa a disposició dels arxiprestats per a finalitats formatives.
De la fe personal a la vida comunitària
La vinculació amb la parròquia va ocupar un lloc destacat en la reflexió. El catecumenat ha d’ajudar a passar d’una vivència individual de la fe a una experiència eclesial, amb una iniciació progressiva a la litúrgia i a la vida comunitària.
Es proposà la figura de l’«àngel», una persona de la parròquia que estableixi una relació d’amistat amb el catecumen, pregui per ell i l’acompanyi. Aquests vincles són fonamentals perquè la recepció dels sagraments tingui continuïtat en una participació real en la comunitat. Una bona continuïtat, es remarcà, comença amb un bon procés d’iniciació. En aquesta línia, s’anuncià una trobada de catecúmens per al 21 de novembre, de les quatre a les set de la tarda.
També, com a novetat, hi haurà una trobada de neòfits pel juny, destinada a afavorir la seva integració a les parròquies.
Respostes a situacions pastorals diverses
La matinal també va permetre de tractar casos concrets: persones batejades que no han rebut mai catequesi i volen revitalitzar la fe, infants i adolescents no batejats que comencen el camí catequètic, o la necessitat de verificar la validesa del baptisme rebut en altres confessions cristianes. S’abordà igualment la situació dels qui demanen el baptisme amb motiu del casament, insistint en la necessitat d’acompanyar una descoberta autèntica de la fe i d’evitar que el sagrament sigui viscut com un simple tràmit per a arribar al matrimoni.
El bisbe: una opció de fe i un compromís de tota l’Església
En les paraules finals, el bisbe Romà va remarcar que el catecumenat ajuda a comprendre que la fe cristiana és una opció personal. Recordà també que el baptisme és un fet eclesial que va més enllà del cercle d’amics o de la comunitat concreta i que cal comunicar al bisbe els casos d’adults que han de rebre els sagraments de la iniciació cristiana.
Així mateix, va subratllar que la catequesi de confirmació ha de tenir un caràcter d’iniciació cristiana i parlà sobre la incorporació progressiva dels catecúmens a la celebració litúrgica, recordant l’antiga pràctica de participar en la litúrgia de la Paraula.
El bisbe va situar el catecumenat com un horitzó que s’obre davant la diòcesi i per al qual cal estar preparats: una crida a acollir, acompanyar i fer lloc en les comunitats als qui comencen el camí de la fe.
