I. En Pilat hi podem veure tantes persones que es deixen portar pels comentaris, pel «diuen que», que només generen dolor en nosaltres. Hi ha Pilats en la teva vida que es renten les mans i només observen, fins i tot t’admiren, però no es mullen. També trobaràs gent que solament vol aprofitar-se de les ocasions de la teva vida i que fàcilment poden girar-te l’esquena. Recorda que de lloar-te a enfonsar-te amb paraules hi ha un sol pas. Per això, fixa la teva mirada en Jesús, l’únic que et manté dret i viu. Ell és el Camí, la Veritat i la Vida. No deixis que ningú mati la teva esperança. Mantén-la, fins i tot davant els qui la maten amb comentaris.
II. Carregar la creu no és arrossegar-la. Sovint arrosseguem problemes i dificultats. No permetis que ningú et robi la pau. Mantén la pregària com a aliment que et dona força i esperança. Tots tenim creus que ens porten a crisis, i crisis que generen creus. Però recorda: les crisis són canvis. Mira les creus que han canviat la teva vida i acull-les amb esperança: alguna cosa bona està per arribar.
III. Caure és part de la vida. Les caigudes són necessàries per a créixer i aprendre. El més important és aprendre de Jesús, fixar-se no en el que et fa caure sinó en el que t’aixeca. Caure és cosa de tothom, però aixecar-se és per als qui tenen el cor ple d’esperança.
IV. El papa Francesc ens convida a unir-nos a Maria. En aquest Any Sant les portes de l’Església s’obren, com les del cel, sempre obertes a tothom. Maria és sempre present: quan caus, quan tens por, ella hi és. Busca-la, deixa’t acompanyar. En Maria hi trobes una carícia de mare.
V. Les persones justes apareixen en el moment just. Potser avui tu ets aquesta persona per a algú altre. Recorda que la teva vida pot ser l’únic Evangeli que algú llegeixi. En aquest Any Jubilar, sigues feliç, però també ajuda els altres a ser-ho. La teva ajuda pot ser alleujament, el teu servei pot ser resurrecció per a molts.
VI. El rostre reflecteix el cor. Descobreix per on passa el teu cor. La vida és un repte, però els reptes generen esperança. Ser feliç depèn de tu. Déu pot alimentar la teva esperança, també a través dels altres. Avui potser tens una Verònica a prop, algú que t’ajuda a mirar amb esperança, que et consola amb un somriure. Dona gràcies per aquestes Veròniques.
VII. Cauràs mil vegades, però t’has d’aixecar mil vegades. Les decepcions, les ferides i l’estrès poden fer caure, però cal aixecar-se amb un cor ple de confiança i esperança. Com les portes jubilars, obre el teu cor i tira endavant. Tots tenim lluites i cal enfrontar-les. Jesús t’invita a aixecar-te.
VIII. Jesús, davant l’adversitat, no es tanca en si mateix, sinó que genera vida al seu voltant. Això ens ha d’animar a mirar també pels altres. Consolar és fruit d’un cor ple d’esperança. Omple’t d’esperança per a poder consolar molta gent en aquest any de gràcia.
IX. Jesús torna a caure. No és la primera vegada, ni la segona... És la tercera. Això ens mostra que no n’hi ha prou amb aixecar-se un cop; que la vida, de vegades, ens torna a fer caure quan pensàvem que ja ho teníem superat. I ens costa cada vegada més.
Però aquí és on Jesús ens parla amb més força. Ens mostra que la debilitat no és fracàs, que el cansament no és derrota. Aquesta tercera caiguda ens fa veure que l’amor no és còmode, que continuar estimant enmig del dolor és realment heroic. I ell ho fa per nosaltres.
Potser tu també has caigut moltes vegades. Has lluitat contra el mateix desànim, el mateix error, la mateixa ferida. Però Jesús t’ensenya que aixecar-te una vegada més és sempre possible. Que la fidelitat es construeix així.
X . Aprèn a desprendre’t, perquè, si no ho fas, la vida t’hi obligarà. Ens tocarà desprendre’ns de persones i coses que no aporten res ni ens ajuden. És difícil, però inevitable, fins i tot amb la mort i el dolor. No et desanimis. L’essencial és tenir un cor ple de Déu. Quan Déu habita en tu, tot canvia.
XI. A vegades et sents lligat a algú o a alguna cosa. No et fixis tant en què o a qui estàs lligat, sinó en si això et dona vida o te la pren. Hi ha persones que ens claven a les seves vides amb el clau de la dependència. Que la teva vida depengui només de Crist, que et dona vida i esperança.
XII. La mort ens toca a tots i ens fa mal. Però la fe ens consola: la mort és un pas, no un final. En el moment de la mort potser ens envolten pocs, tot i que molts ens han acompanyat. Mira enrere i contempla tot el que ha mort en la teva vida i com això t’ha ajudat a créixer i continuar.
XIII. El consol és en Maria. Ho veiem a Lurdes i Guadalupe. “¿No sóc jo la teva Mare?” Maria dona esperança quan tot sembla caure o quan Déu sembla callar. Ella ens porta a Jesús, i Ell ens lliura a Maria. Demana-li avui que et faci una persona d’esperança.
XIV. Per ressuscitar cal sepultar. Tot necessita el seu temps. Algunes coses cal deixar-les enrere per tornar a viure. Avui, dona’t l’oportunitat de morir a allò que cal deixar per poder reviure en allò nou. La vida és morir a alguna cosa per a ressuscitar amb Algú: Jesús.
Pare Luis Zazano