La celebració eucarística va començar a les cinc de la tarda, presidida pel bisbe Romà Casanova. Varen concelebrar-hi set preveres i va aplegar-se un nombre considerable de fidels que acompanyaven les religioses, originàries del Perú, com pràcticament la majoria d’aquest institut religiós fundat a finals del segle XIX, per a atendre persones malaltes, grans i soles. Tenen residències on acullen gent gran a Vic (on regenten també la clínica), Prats de Lluçanès, Manresa, Barcelona, al Perú i a Colòmbia.
El bisbe Romà en l’homilia, seguint la litúrgia del dia, va subratllar aspectes que marquen la vida religiosa, fent seva l’expressió de santa Joaquima de Vedruna: «Tot per amor res per força.» Va destacar la paciència de Déu com a inspiradora de la paciència cristiana i va encoratjar les professants que no els manqui mai l’esperança. I perquè no manqui aquesta aquesta virtut, cal exercitar-se en la pregària engendradora de confiança.
La Mare Caterina Coromina
La fundadora, Mare Caterina Coromina (Oristà, 1824 - Vic, 1893), d’origen humil i rural, després de treballar molts anys en el servei domèstic, l’any 1872, establerta a Vic, va decidir seguir la seva vocació d’assistència als malalts. Vetllaven a les cases, especialment assistint les famílies més necessitades. Aquest servei coincidia amb els moments d’industrialització inicial en condicions de vida molt precàries.
Atenia els malalts duent una tassa on portava els remeis que necessitaven, preparats pel farmacèutic. Aquesta és la raó per la qual la coneixien com «la noia de la xicra». Començà la seva tasca sola, però ben aviat van constituir un petit grup i així, l’any 1877, tenint l’aprovació del bisbe Colomer, fundà la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat, de la qual fou superiora fins a 1886. Vivien molt pobrament. L’any 2006, el papa Benet XVI va declarar venerable la Mare Caterina.