L’any 1806 el bisbe Francesc de Veyan i Mola (Tamarit de Llitera, 1734 - Vic, 1815) obrí al públic la Biblioteca Pública Episcopal de Vic en el pis que havia fet construir damunt l’antic claustre gòtic de la catedral vigatana on encara es troba instal·lada.
La biblioteca, però, havia nascut gairebé mil anys abans. Com totes les catedrals de l’imperi carolingi, la catedral de Sant Pere de Vic tingué també, des de la seva restauració vers el 880, una biblioteca —és a dir, una col·lecció de llibres manuscrits— i un escriptori. La biblioteca contenia els volums que servien per al culte diví, per a la formació dels clergues i per al foment de la cultura intel·lectual i espiritual dels canonges i del clergat catedralici. A l’escriptori, a més de redactar-s’hi els documents de tipus jurídic que generaven les activitats econòmiques de la seu i dels ciutadans de Vic, s’hi copiaven els manuscrits que servien per a augmentar el fons bibliogràfic primitiu i els que la creació de noves parròquies feien necessaris, especialment per al culte litúrgic.
Després de la guerra civil i sota la direcció del Dr. Eduard Junyent (1901-1978), té lloc la vertebració de l´Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic tal com és en els nostres dies.
Pel que fa a l’arxiu, a part del fons episcopal i del fons del Capítol, amb documentació des del segle IX fins a l’actualitat, conserva també la documentació antiga de prop de dues-centes parròquies, l’extens fons notarial format per l’Arxiu de la Cúria Fumada i l’Arxiu Notarial de Vic, també l’arxiu de la Vegueria de Vic, fons de comunitats de beneficiats, d’institucions, de famílies i fons personals.
La Biblioteca Episcopal destaca per la quantitat dels seus fons, més de 50.000 volums, i per la seva antiguitat, amb un nombre important d’incunables i més de 300 manuscrits des del segle IX. També cal destacar el fet que es tracta d’una biblioteca cabdal en la formació i l’obra de personatges rellevants de la Catalunya del segle XIX i de la primera meitat del segle XX, com Jaume Balmes, sant Antoni Maria Claret, Jacint Verdaguer, Jaume Collell o Josep Gudiol. Aquestes circumstàncies, gairebé úniques en el nostre país, confereixen a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic unes característiques d’especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional. Actualment, a fi de poder facilitar l’accés i fer difusió d’aquests fons documentals que són un tresor cultural únic a Catalunya i, en bona part, força desconeguts, s’ha iniciat la digitalització de fons parroquials dipositats a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic.
Des de l’any 1978, el Dr. Miquel S. Gros és el director de l’Arxiu i la Biblioteca Episcopal de Vic.
