- El Bisbat de Vic no tenia cap coneixement de la roda de premsa d’aquest matí ni del seu contingut, i sí hi havia una reunió prevista per a dilluns vinent amb altres representants de l’església i l’administració per parlar de les immatriculacions (convocada a petició de l’Administració dimarts d’aquesta setmana).
- La immatriculació és el procés de registre o d'inscripció d'un bé per primera vegada al Registre de la Propietat (procediment establert l’any 1870). Quan s’immatricula una finca, per tant, significa que cap particular la tenia registrada al seu nom anteriorment. Recordem que aquesta inscripció ofereix una presumpció de propietat que pot ésser modificada per aquell que demostri un millor dret.
- Pel que fa als temples, que fins a aquell moment no tenien accés al Registre, a partir d'una disposició de l'any 1998 (*), per immatricular una finca en els Registres de la Propietat, s’havia d’acompanyar imperativament el certificat descriptiu i gràfic del Cadastre, totalment coincident amb el certificat d’immatriculació, en el cas de no disposar d'un títol de la propietat –com succeeix amb la majoria d'esglésies i ermites centenàries–. Això fa que el procés d'immatriculació de determinats béns sigui lent, perquè abans d'anar al Registre, cal reunir força informació que acrediti la titularitat eclesial, preparar el dossier de l'immoble amb la documentació, etc. i no n'hi ha prou amb el certificat del Bisbe.
- Durant el període (1998-2015) s’ha procedit a immatricular, d’acord amb les normes establertes, un número important d’esglésies. Tot això no s’ha fet de manera arbitrària: cada vegada que l’Església ha registrat una església, ha presentat la documentació que provés que allò era de titularitat eclesial i que coincidís amb el cadastre. Tot això, d’acord amb la legalitat vigent i amb la supervisió professional d’una pluralitat de tècnics independents i imparcials, com ara tècnics del cadastre i els del registrador de la propietat. Aquest ha estat un procés completament legal i que no és en cap cas una apropiació, ni una expropiació, ni molt menys un espoli: l’Església ha registrat el que documentalment li constava com a propi. I que, recordem, no tenia cap propietari anterior al seu nom.
- El Bisbat (i l'Església en general) sempre ha manifestat –en relació a les immatriculacions– que, si s'hagués comès algun error, no hi hauria cap problema per revisar el cas concret. Durant els darrers anys, el Bisbat ha atès dues peticions, que han acabat en acord total en un cas i en acord parcial en l’altre. Cal recordar que les propietats de l’Església no pertanyen a cap Bisbe o rector a títol personal (són administradors) i els seus béns es consideren de les comunitats al llarg del temps i, per tant, del poble cristià. En aquest sentit, la voluntat del Bisbat és procurar mantenir els espais en bones condicions, per al culte i l'ús comú, sempre al servei del poble i de l'Església. Com diu la mateixa nota de consideracions, els béns eclesials reverteixen i s'empleen en els usos propis de l'Església, és a dir, aquelles finalitats pròpies que marca el Codi de Dret Canònic: sosteniment del culte, sosteniment dels mossens, tasques pròpies de l’Església i obres de caritat, i no serveixen com a font de riquesa o acumulació de béns.
- L’any 2018, a petició d’alguns mitjans, el Bisbat de Vic ja va fer públic el llistat d’esglésies i espais de culte immatriculats en el període 1997-2015. Els temples (esglésies, capelles, etc.) que no apareixen en aquest llistat –i que són del Bisbat de Vic– és perquè (1) o bé no han estat immatriculats encara o bé (2) consten al Registre a nom del Bisbat per altres títols (cessió, donació, compra, etc.)
- A la demarcació del Bisbat de Vic, hi ha, aproximadament, 1.370 esglésies i ermites; el 60% són de propietat particular, mentres que l'altre 40% es reparteix entre titularitat del Bisbat i titularitat de les parròquies (pertany a l'Església). Per tant, més de la meitat dels espais de culte de la demarcació del Bisbat pertanyen a persones privades i altres particulars, encara que, en molts casos, s'hi celebra missa i altres sagraments.
(*) Segons la Llei 13/1996, de 30 de desembre , de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social, en el seu article 53, apartat setè, establia que: “En lo sucesivo, no se inmatriculará ninguna finca en el Registro si no se aporta junto al título inmatriculador certificación catastral descriptiva y gráfica de la finca, en términos totalmente coincidentes con la descripción de ésta en dicho título.
Bisbat de Vic
Vic, 23 de juliol del 2020