Dissabte, dia 16 de novembre, tindrà lloc a les onze del matí a la sala de sínodes del Palau Episcopal l’acte de clausura de la fase diocesana de la causa de beatificació o declaració de martiri dels servents de Déu Jaume Serra Jordi i companys sacerdots i seglars: són 169 persones que van morir durant la persecució religiosa dels anys trenta del segle passat.
L’acte jurídic de dissabte serà obert a tothom i presidit pel nostre bisbe Romà i constarà d’un jurament del vice-postulador, Mn. Josep Maria Mas, i dels membres actuals del tribunal de la causa: el jutge delegat, Mn. David Compte, el promotor de Justícia, Mn. Jaume Casamitjana, i la notària, Raquel Parici.
A més, es nomena i també farà el jurament el portador a Roma de les còpies de les actes del tribunal, que estaran dipositades en unes caixes que seran lacrades.
A l’acte hi assistiran els membres de les comissions històriques i teològiques que han assessorat en el procés i un membre de la primera farà una sinopsi del perfil dels 169 presumptes màrtirs i de l’odi a la fe com a causa de la seva mort.
El procés fins a arribar al moment present
Foren desenes de sacerdots, religiosos, seminaristes i laics els qui moriren en el context d’una dura persecució religiosa al nostre país. Concretament, aquesta causa està formada per 164 sacerdots, 1 seminarista i 4 laics. Acabada la guerra i revolució, en els anys quaranta, es començaren a recollir les dades sobre les persones immolades.
Posteriorment, en els anys noranta, es va prendre declaració a testimonis abans de la desaparició pel natural pas del temps.
El novembre del 2005 el bisbe Romà va obrir la causa, creant el tribunal i les comissions històrica i teològica, que han anat variant de membres en tots aquests anys. Amb la direcció d’un postulador, s’ha recollit tota la informació en parròquies i arxius militars i s’han analitzat els textos en llibres i revistes. En total, sumen 16.000 folis. Els 16.000 folis de les actes de la causa s’envien a Roma.
Tres testimonis de la causa de beatificació
Oferim un testimoni d’una persona de cada estat de vida:
En 1902 va fundar la residència de les Germanetes dels Pobres a Vic. Durant la guerra civil, en 1936, la seva casa va ser saquejada, i els seus papers, cremats. Fou empresonat i, el 13 d’agost, executat a Sant Martí de Riudeperes. En 1939 les seves restes van ser traslladades a Igualada.
