La parròquia de Lurdes inicià la seva història a finals dels anys cinquanta quan el bisbe de Vic, Dr. Ramon Masnou, veient la necessitat d’assistir millor els fidels que començaven a omplir el vessant sud-est a extramurs de la ciutat conformat pels barris de l’Estadi, Santa Anna, plaça d’Osona, Serradesantferm, Horta Vermella, la Calla i la Guia, erigí aquesta parròquia, establint que, mentrestant no s’hagués construït el temple, es fes servir el de Sant Domènec i en fos responsable el rector o ecònom arxiprest de Sant Pere de la Catedral. L’esmentat decret entrà en vigor el 15 d’agost de 1958.
Gairebé una dècada després, a finals dels anys seixanta, el bisbe nomenà com a primer rector Mn. Josep Calm i Puig, el qual va assumir la tasca d’edificar el temple, comptant amb l’ajut de molts feligresos i la disponibilitat dels constructors, encapçalats per Antoni Cumeres Rovira. Aquesta lloable labor va culminar a començament de desembre de 1970 i, el dia 20 del mateix mes, coincidint amb el IV diumenge d’Advent, el bisbe Masnou presidia la solemne celebració de l’eucaristia en la qual, figurant-hi una nombrosa presència de sacerdots i una multitudinària assistència de fidels, consagrà el temple parroquial de la Mare de Déu de Lurdes de Vic.
Amb una feliç coincidència de dia i data, cinquanta anys després, a 2/4 de 12 del migdia, i la presència del bisbe Romà, l’actual rector, Mn. Andrey Castrillón, el qui fou vicari anys endarrere, Mn. Josep Maria Riba, el regidor del barri, Albert Castells, i un considerable nombre de fidels, bo i respectant les mesures sanitàries actuals, se celebrà la solemne missa d’acció de gràcies per l’esmentat aniversari. La cerimònia fou molt festiva i viscuda amb molt de goig pels participants. Durant l’homilia, el senyor bisbe va ressaltar la importància que té una parròquia dins un nucli de població: aplega, fa present el Senyor i manifesta també la proximitat de l’Església. En efecte, la paraula parròquia vol dir «al voltant de la casa», de tal manera que els fidels tinguin Déu a prop i puguin celebrar-hi la fe i la vida. Remarcà, a més, que, enmig d’aquesta comunitat tan diversa, la parròquia ha de ser una comunitat viva i participativa, on tothom trobi el seu lloc i la possibilitat de servir amb la seva pròpia vocació. Referint-se a les lectures que s’esqueien aquest diumenge, indicà el protagonisme de la Mare de Déu i com el seu fiat va ser el llindar pel qual va passar la salvació que ens ofereix Jesucrist.