A les onze del matí, un repic de campanes anunciava l’inici del funeral pel Papa emèrit. Amb les notes del cant d’entrada «Doneu-li, Senyor, el repòs etern i que la llum perpètua l’il·lumini» començava —des de la sagristia fins a l’altar major— la processó dels seminaristes, diaques i dels preveres que concelebraren la missa presidida pel bisbe Romà. Al pas de la creu processal i de les Sagrades Escriptures que encapçalaven la comitiva, els fidels assistents entonaven el cant amb veu continguda per l’emoció del moment.
El bisbe, en la seva homilia, va manifestar: «És just i necessari que la nostra Església de Vic pregui per qui fou Pontífex de tota l’Església. Totalitat en què nosaltres som inclosos, naturalment. Perquè el ministeri petrí no és pas aliè a la nostra vida eclesial diocesana. La comunió amb el successor de Pere, el bisbe de Roma, és part essencial de la nostra identitat de cristians catòlics. Pregar, doncs, pel papa emèrit Benet XVI és un deure de caritat i de gratitud, que acomplim amb la nostra presència, celebrant aquesta eucaristia pel seu etern descans. No podem pas oblidar que la pregària pels difunts té com a missió principal demanar la rosada de la misericòrdia divina perquè arrosi l’ànima dels nostres germans, a fi de purificar-los de les restes de pecat que poguessin quedar en el seu cor, de manera que puguin gaudir de l’eternitat feliç, promesa als qui han cregut en el seu Fill, han posat en ell la seva esperança i l’han estimat. Us he de confessar, però, que, pregant davant les seves despulles mortals, posades davant l’altar de la Confessió de Sant Pere de Roma, em brollava del cor demanar més la misericòrdia de Déu per a mi i per a tota la nostra Església que no pas per a ell; més aviat m’encomanava a la seva intercessió. Certament, tan sols la misericòrdia infinita ens guareix contínuament, ens allibera i ens salva. Confiem, doncs, en la font inexhaurible de l’amor misericordiós del nostre Déu, el cor obert de Crist, que purificarà el cor de Benet XVI i ens acompanyarà en el nostre peregrinar per aquest món.»
Amb el cant del «Christus vincit, Christus regnat, Christus imperat» es cloïa el funeral. Al final de la celebració, es va lliurar un recordatori a tots els assistents.
