«Declara la guerra a la fam»
Amb aquest lema, Mans Unides tornem als nostres orígens, inspirats per les nostres fundadores, que, fa més de seixanta-set anys, conscients del patiment de milions de persones que viuen en països on la fam s’escriu amb traces de mort, van declarar la guerra a la fam: l’única guerra que hauria de ser lícita en el món en què vivim. Perquè el veritable combat no es lliura amb armes, sinó amb recursos, solidaritat i aliments; d’aquí la cullera, un símbol universal, quotidià i pacífic, per a convertir-lo en l’eina capaç d’alimentar la pau i fer front a aquesta batalla que no dona treva.
Pau i desenvolupament
Actualment, 78 països estan involucrats en guerres més enllà de les seves fronteres; una violència armada més gran que reflecteix, sens dubte, un debilitament progressiu dels mecanismes multilaterals de resolució de conflictes. Hi ha 59 conflictes armats actius al món, la xifra més elevada des de la Segona Guerra Mundial.
Xifres que ens porten cap a realitats de morts, discapacitats i traumes; interrupcions de mitjans de vida i processos de producció, que afecten la seguretat alimentària; destrucció d’infraestructures essencials (habitatges, escoles, hospitals); desplaçaments forçats massius. Però la conseqüència més gran de la violència és la vinculació amb la pobresa i la fam, i la fam i la pobresa acaben obrint de nou les portes a la violència.
Definir la pau és complicat i alhora summament important. En aquesta tasca complexa, una idea clau s’imposa avui dia per a la construcció de societats pacífiques. Es tracta de la «pau positiva», entesa no solament com a absència de guerra, sinó com a presència de justícia, institucions sòlides, accés a informació veraç, oportunitats per a cada persona i cada poble. Mans Unides també s’acull a aquesta visió, que s’arrela en la proposta de Johan Galtung (sociòleg i matemàtic noruec), el qual va considerar que el repte de la pau havia d’arrencar d’una anàlisi profunda de la realitat del conflicte per a entendre’n la multidimensionalitat. Aquesta comprensió de la pau ofereix un enfocament més complet, en considerar les causes subjacents de la violència, com ara el control del poder, les desigualtats o l’exclusió, i en plantejar una vinculació intrínseca entre societats pacífiques i equitatives. Així, la pau genuïna, més enllà d’una mera absència de guerra, posa de manifest la necessitat d’una prosperitat compartida, d’un entorn de vida digna per a tot ésser humà i tot poble. Aquesta pau cal defensar-la, invertir-hi, construir-la i mantenir-la, ja que no és ni automàtica ni per sempre.
La pau és un repte universal
Mans Unides fa seixanta-set anys que treballa amb comunitats profundament vulnerables a la violència, sigui directa, estructural o cultural. D’aquesta experiència sorgeix la visió que la pau no pot esperar, perquè la dignitat no pot esperar, és un repte universal i urgent; és una responsabilitat compartida i és resultat d’un desenvolupament inclusiu que no deixa ningú en l’oblit. Sempre ens ha mogut la convicció que la pau no és un privilegi reservat per a alguns éssers humans i postergat per a d’altres. No podem apartar la mirada que ens demana la tasca urgent d’ajudar a silenciar les armes, posar fi al patiment, reconstruir ponts... Mans Unides s’esforça especialment a recordar l’existència de conflictes oblidats, molts dels quals estan vinculats a qüestions com el rearmament o el comerç d’armes; transmetre la idea que un món en pau és sobretot un món de justícia, defensant la idea que la pau mundial és un objectiu assolible que, això sí, requereix un compromís global. Atès que la pau és una responsabilitat compartida, si bé diferenciada, també ens interpel·la com a societat civil, amb la nostra actitud envers la vida.
Com diu la Unesco en l’acta constitutiva: «les guerres neixen en la ment dels homes, i és en la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau».
Projectes com aquests a finançar per Mans Unides de la delegació del bisbat de Vic:
Mans Unides diocesana
