Es tracta d’un aniversari rodó que ofereix una ocasió privilegiada per a reconèixer i agrair la llarga i fecunda presència de les Germanes Vedruna en l’Església Catalana, una presència viva i compromesa al servei de l’Evangeli. Avui el seu llegat es manté ben vigent.
Des dels seus orígens, l’acció pastoral de la congregació s’orientà a donar resposta a tres grans necessitats que la mateixa Joaquima va saber intuir i visqué en el seu temps: educació, atenció a la salut i acolliment dels més vulnerables. Al nostre bisbat, aquest compromís es va concretar ben aviat en iniciatives significatives, com ara la Casa de Caritat de Vic, de la qual, des de l’any 1832, les Germanes Vedruna es feren càrrec. Aquesta institució és ben viva a través l’actual Llar Juvenil de Vic.
La presència històrica de les Germanes Vedruna a les diòcesis ha estat especialment rellevant en l’àmbit educatiu, tot i que també al llarg del temps ha realitzat accions lligades amb la salut o amb els casals d’avis en diferents pobles. Avui formen part de la xarxa educativa Vedruna, amb un clar ideari cristià, escoles del bisbat de Vic com la de Vic (Escorial), Manlleu, Tona, Ripoll, Torelló, Centelles, Artés, Sallent i Manresa. En aquest temps, la congregació també ha estat present en altres poblacions del bisbat, com és el cas de Sant Joan de les Abadesses, Moià, Sant Pere de Torelló o Ribes de Freser. En el bisbat de Solsona, les escoles Vedruna de Berga, Bellpuig, Cardona, Mollerussa, Navàs i Tàrrega. A nivell català, les Germanes Vedruna han estat presents en 135 poblacions, repartides per la majoria de bisbats de la Tarraconense.
Les comunitats Vedruna, habitualment formades en els seus orígens per tres o quatre Germanes, es van caracteritzar sempre per una forta inserció en la vida dels pobles, compartint-ne les alegries, les dificultats i les esperances. Sovint van arribar als pobles cridades pels ajuntaments i les juntes de beneficència, que, signant convenis, veien en les Germanes Vedruna una manera de donar resposta a les necessitats del moment. Cal recordar que l’obra de Joaquima de Vedruna va ser la primera nascuda a casa nostra dedicada de manera específica a l’educació de les noies, preferentment pobres, un àmbit del tot desatès en el segle XIX. Avui les escoles Vedruna són de caràcter mixt i estan profundament compromeses amb la formació integral dels alumnes. El Projecte Educatiu Vedruna actual manté l’essència de la proposta pedagògica de santa Joaquima, basada en aspectes educatius centrats en la recerca d’un bon clima escolar, unes relacions properes i en l’educació en la constància, l’esforç i la tenacitat. Són escoles que centren el seu projecte educatiu en un ideari cristià i compromès amb la llengua i la cultura del país, preparant l’alumnat per a les competències necessàries per a viure en ple segle XXI.
Val a dir que el camí pioner obert per Joaquima en el camp educatiu va ser continuat, amb finalitats semblants, per altres fundadors i fundadores del mateix bisbat, com sant Francesc Coll (Dominiques de l’Anunciata) o Mn. Joan Collell, fundador de les Serventes del Sagrat Cor de Jesús.
Actualment, la institució educativa Vedruna compta amb 39 escoles arreu del país, que formen una xarxa al servei de prop de 21.000 alumnes i uns 1.800 educadors, mestres i professors.
Amb motiu del bicentenari, la congregació ha preparat per al mateix 26 de febrer un acte festiu i commemoratiu que tindrà dos moments destacats. D’una banda, la celebració d’una missa d’acció de gràcies a l’església de l’Escorial de Vic amb presència de Germanes vingudes dels quatre continents; i de l’altra, la inauguració d’un nou espai divulgatiu dedicat a Joaquima de Vedruna, al Mas Escorial de Vic i que estarà obert a tots els ciutadans. Aquest indret té un valor simbòlic especial, ja que va ser la residència de Joaquima de Vedruna. És al Mas Escorial on ella va viure com a dona casada i mare de nou fills, i posteriorment fou el lloc on, ja vídua, inicià la congregació, creant la primera escola i el primer noviciat.
Aquest nou espai remodelat en ocasió del bicentenari pot ser entès com un centre d’interpretació i vol contribuir a donar a conèixer la vida, l’obra i el llegat deixat per una dona que, nascuda a Barcelona (1783), va arrelar profundament en la vida de Vic, amb visites freqüents a l’Hospital de la Santa Creu per atendre malalts i a la Casa Misericòrdia per atendre noies desvalgudes. La presència de la seva obra fundadora es va estendre al nostre bisbat i a molts altres fins a dur a terme 30 fundacions entre 1826 i 1854. Joaquima va rebre el suport episcopal, especialment del bisbe Pablo de Jesús Corcuera, però també dels seus successors.
Un llegat que, dos-cents anys després, les Germanes Vedruna continuen mantenint viu a través de les Germanes, però també dels educadors, mestres i professors. Avui la Congregació s’estén a 21 països de quatre continents, com a signe d’una obra que va néixer petita, en un espai simbòlic com el Mas Escorial, però que s’estengué amb una clara vocació universal fins a arribar als nostres dies.
Ramon Rial Carbonell
