En la Glossa d’aquest diumenge, el bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova, destacava que “la nostra diòcesi acollirà, per primera vegada en els temps moderns, una beatificació” i que en el testimoni dels nous beats “tenim un exemple de fidelitat que ens encoratja a tirar endavant, malgrat les dificultats que trobem en el nostre camí de fe”.
Beat vol dir en llatí “feliç”, “benaurat”. L’Església, en declarar una persona com a beata, reconeix en ella –de manera oficial– un model de vida i algú a qui acudir perquè intercedeixi davant Déu i en permet el culte públic. Quan la devoció a un beat s’estén més enllà de l’àmbit local, en la majoria dels casos, es procedeix a l’inici del procés de canonització, per a declarar-lo sant.
El procés de beatificació d’aquests caputxins començà a la diòcesi de Vic el 18 d’abril de 1955: fou tramès a Roma l’any 1962 i fou prosseguit i completat entre els anys 1997 i 2005. Finalment, el 24 de gener del 2020, el papa Francesc aprovava de manera oficial la seva beatificació. Que se celebri a Manresa, i no a Roma, és fruit de la decisió del papa Benet XVI de traslladar aquestes cerimònies a les diòcesis per tal d’apropar el testimoni dels beatificats a l’Església local.
Fra Benet és el nom de religiós de Josep Domènech i Bonet, nascut a Santa Coloma de Gramanet el 1892. Fundador dels “Amics del cant gregorià” i mestre de novicis a Manresa. Fou un caputxí modèlic, de tarannà ascètic, i un exemple de vida consagrada, que sabia exigir –amb fermesa i dolcesa– als seus novicis el seu progrés espiritual. Fra Benet fou detingut el 6 d’agost del 1936 per uns milicians que l’escarniren i el torturaren i, finalment, l’assassinaren el dia 7 d’agost d’aquest mateix any.
Fra Domènec de Sant Pere de Riudebitlles és el nom de religiós de Joan Romeu i Canadell, nascut a Sant Pere de Riudebitlles el 1882. Mogut per uns forts ideals missioners, el 1917 fou enviat a l’Amèrica Central on, durant 17 anys, treballà pastoralment a Cartago (Costa Rica) i a Managua (Nicaragua). Després d’un apostolat molt intens, el 1930 retornà a Catalunya força malalt i visqué la darrera etapa de la seva vida al convent de Manresa, agraciat amb una fama de religiós bo i exemplar, observant i molt sacrificat. En esclatar la revolta, fou identificat i detingut com a eclesiàstic a casa d’uns parents, on havia estat acollit, i –confessant la seva condició religiosa– fou assassinat el 27 de juliol de 1936.
Fra Josep Oriol de Barcelona és el nom de religiós de Jaume Barjau Martí, nascut a Barcelona el 1891. El Pare Josep Oriol s’ordenà sacerdot el 1915 i es dedicà a la predicació, atenció al confessionari, direcció espiritual i, també, a la recerca històrica. Preparà l’edició del Chorale Psalterium, obra monumental que rebé els elogis del papa Pius XI. El P. Oriol i el reverend Pere Vintró foren els primers en morir assassinats a Manresa per la seva condició religiosa el dia 24 de juliol del 1936. El P. Oriol havia trobat refugi en una casa veïna al convent, i celebrava clandestinament la Santa Missa i també visitava i administrava clandestinament els sagraments. Fou en una d’aquestes perilloses sortides que fou descobert i detingut. Després de manifestar-se religiós, va ser insultat i assotat mentre ell perdonava els seus botxins. Finalment, fou assassinat als afores de Manresa.
Frares caputxins
Els frares caputxins són una branca de l’Orde Franciscà, fundat per sant Francesc d’Assís a Itàlia en el segle XIII. Sant Francesc volia viure seguint l’evangeli de Jesús, en pobresa i fraternitat. Els caputxins són presents a Catalunya des de 1578. Han tingut convent a Manresa entre 1582 i 2007, amb els parèntesis forçosos de l’exclaustració al s. XIX i la guerra civil.
