Carlo Acutis: ser sant en el segle XXI
Carlo Acutis neix el 3 de maig de 1991 a Londres, on es trobaven els seus pares per motius laborals, però de seguida es traslladen a Milà. Carlo és un noi alegre i entusiasta, li agrada el futbol i sobretot la informàtica, la seva gran passió. L'1 d’octubre del 2006, quan tenia quinze anys, li detecten una leucèmia molt greu. Morirà uns quants dies més tard, el 12 d’octubre.
Fins aquí podria tractar-se de la història d’un adolescent normal amb un final trist, com, per desgràcia, tantes històries que coneixem o hem sentit explicar. Però el cert és que l’Església acaba de beatificar Carlo Acutis i el Papa ja l’ha batejat com el primer sant mil·lenial. Per què, doncs, l’Església ha decidit beatificar un noi que morí a quinze anys i que passà tota la vida amb la seva família a Milà? Què va fer d’extraordinari?
L'extraordinarietat en l'ordinari
Certament, la vida del beat Carlo Acutis no té grans fets extraordinaris ni tampoc s’hi produeixen miracles. Ell, un noi normal amb una família ben normal, va decidir viure la seva vida ordinària, la seva existència quotidiana, d’una forma radical. Com deia ell mateix després de fer la seva primera comunió: «Estar sempre unit a Jesús: aquest és el meu programa de vida.» El beat Carlo ens mostra una santedat ben a tocar, una santedat que consisteix a viure cada moment com una trobada amb Crist. Se sentia profundament estimat per Déu i això li feia veure la vida i plantejar-se-la d’una forma molt diferent de com ho feien els seus companys. Com li agradava repetir, en una frase que s’ha fet molt famosa: «Tots naixem originals, però molts moren com a fotocòpies.»
De la seva vida destaca també el seu afany apostòlic. Era tal el seu enamorament del Senyor que no podia deixar d’anunciar-lo i portar-lo als altres. Potser el millor testimoni d’aquest zel apostòlic és el dels seus propis pares, que reconeixen que Carlo els ajudà a acostar-se a la fe, a passar d’un cristianisme purament cultural a una fe viscuda en plenitud. Era també catequista a la seva parròquia i coneixia molt bé el contingut del catecisme. Quan un llegeix els seus escrits no pot deixar de sorprendre’s pel seu profund coneixement de la fe i per la seva maduresa espiritual, tot i tractar-se d’una persona tan jove. No tenia por de defensar l’Església i la seva doctrina davant els seus companys quan sortien temes com l’avortament o l’eutanàsia.
Ànima eucarística
Però sens dubte la clau del seu camí de santedat era l’Eucaristia, la qual ell anomenava la seva «autovia cap al cel». El seu amor a l’Eucaristia era vertaderament sorprenent en un noi de la seva edat. La seva mare explica que des que va fer la primera comunió assistia cada dia a missa, fent una estona d'adoració abans o després. També explica que cada vegada que anaven de viatge la seva primera preocupació era saber on podria anar a missa, perquè aquest era un punt innegociable. No podia deixar de meravellar-se de la presència substancial de Jesús en l’Eucaristia i afirmava que érem uns privilegiats, ja que ho teníem molt més fàcil que els apòstols per a poder tractar Jesús: «tenim Jerusalem al costat de casa».
La informàtica com a mitjà d'evangelització
Com ja hem dit, Carlo era un autèntic geni de la informàtica, però com en tants àmbits de la seva vida utilitzava els seus dons per a l’evangelització. Així, va crear una web dedicada als miracles eucarístics, de la qual va néixer posteriorment una exposició sobre aquests miracles que ja ha estat en diversos països del món i sobre la qual hi ha molts testimonis de conversió.
El papa Francesc, a el document Christus vivit, el va posar com a exemple de com evangelitzar a través de les xarxes socials i al mateix temps de com fer un bon ús d'aquestes. Perquè Carlo era conscient de les grans oportunitats que oferia internet però també dels seus perills. Explica la seva mare que ell mateix s’havia fixat un temps a la setmana per a fer ús de l’ordinador, perquè deia que no volia perdre la llibertat.
La malaltia i mort
Com succeeix a molts sants, el Senyor permet que aparegui la creu en la seva vida. La tardor del 2006 comença a trobar-se malament i, després d’algunes proves, els metges li descobreixen una leucèmia gravíssima, anomenada leucèmia fulminant, que se l’endurà a la casa del Pare al cap de pocs dies. Però Carlo Acutis, com aquelles verges prudents de l’evangeli, està ben preparat i no tem la mort. Familiars, amics i personal de l’hospital queden sorpresos de la serenitat i fins i tot l’alegria amb què suportarà la malaltia i el dolor. Explica una de les infermeres que una nit Carlo no podia dormir pel dolor i ella li va proposar despertar la seva mare perquè li fes companyia, però que ell li va demanar que no ho fes, que ella estava molt cansada i necessitava descansar.
Demanem, doncs, la intercessió d’aquest nou beat perquè ens ajudi a transformar la nostra vida diària en un lloc de trobament amb el Senyor. Que Déu no sigui un racó de la nostra jornada sinó el pal de paller que sustenti tota la nostra vida, tal com va fer el beat Carlo Acutis.
Més informació aquí.