La festa de Crist Rei, l’última de l’any litúrgic, ens ajuda a entendre que Jesucrist és la fi —i el principi!— de totes les coses.
Déu resolgué alliberar el món de l’esclavatge del mal per mitjà del seu Fill estimat, rei de l’univers, amb una sobirania capaç de donar testimoni de la veritat, com també de la llibertat de tots els seus fills. Per a això va néixer Jesús i per a això vingué al món. Amb la seva mort i resurrecció, Crist és senyor del cel i de
la terra, de l’ençà i l’enllà del nostre ésser en aquesta vida i en l’altra («el seu regnat no tindrà fi»).
Jesús ve a complir la voluntat del seu Pare: implantar en el món el regne de l’amor incondicional, d’una total i plena estimació entre les persones. No hi ha reialme més gran ni més noble que el de l’amor.
Ja la seva entrada a Jerusalem, muntat en un pollí, feia pensar que el seu regnat seria molt diferent de tota reialesa mundana. Un rei que acabaria amb una corona d’espines al cap i, nu, dalt d’una creu —el seu tron. Befat, escarnit, vilipendiat. Un rei humil i bo.
La seva reialesa màxima i la seva majestat infinita posades al servei de la veritat i de la llibertat dels fills de Déu. Posades, doncs, al nostre servei. Ens ve a cercar, insaciable, perquè vol que aprenguem a estimar-nos com a germans. Vingui, doncs, a nosaltres aquest regne!
Des de la creu, amb els braços estesos, relliga cel i terra. Des d’allí regna, i també des de cada cor humà obert a l’esperança.
Ell respecta la nostra llibertat i vol que tots els pobles siguin lliures.
Carles Riera i Fonts, prevere