Advent: ens preparem fent el pessebre

Els textos són de la carta apostòlica Admirabile signum (AS) del papa Francesc (any 2019) i també es pot fer una breu pregària extreta del llibre Ara que fem el pessebre, de l’editorial Claret.

 

Introducció al pessebre:

AS, núm. 1: «El pessebre és com un Evangeli viu, que sorgeix de les pàgines de la Sagrada Escriptura.»
AS, núm. 3: «Per què el pessebre suscita tanta sorpresa i ens commou?»

 

PRIMERA SETMANA:

Preparem el paisatge, l’entorn físic. Pensar en els elements que hi posarem: rius, muntanyes, cases, vegetació... Podem aprofitar aquest moment per a parlar de com és el país de Jesús. Podem comentar també quins elements del nostre propi entorn ens recorden que s’acosta Nadal.

Ens pot ajudar a pensar quins elements hi posarem a la lectura del relat del naixement de Jesús que trobarem als evangelis. El Papa ens recorda el significat d’alguns elements del paisatge que són habituals en els nostres pessebres:
-La foscor, la nit: AS, núm. 4: «Pensem en quantes vegades la nit envolta les nostres vides...»
-Ruïnes: AS, núm. 4: «Aquestes ruïnes són sobretot el signe visible de la humanitat caiguda...»
-Elements naturals: AS, núm. 5: «D’aquesta manera recordem, com ho havien anunciat els profetes, que tota la creació participa a la festa de la vinguda del Messies.»

PREGÀRIA: Jesús tu estimes molt la natura. A mi també m’agrada molt. Ajuda’ns a respectar i a tenir cura d’aquesta terra tan bonica que ens has donat.

Tots els estels són bonics però l’estel de nadal és el més lluminós de tots i assenyala el camí dels qui venen a buscar-te. Gràcies per totes les llumetes que vas posant dins del nostre cor perquè, sense veure’t, puguem anar-te coneixent i estimant.

 

SEGONA SETMANA:

Posem les figures de Josep i Maria Un cop preparat l’entorn i construït el portal de Betlem és el moment de posar-hi les figures de Josep i Maria.

Podem rellegir i comentar els textos de l’anunciació a Maria (Lc 1, 26-38) i de l’anunci a Josep (Mt 1, 18-24). Seria bo acompanyar aquest moment pensant en quines actituds podem fer créixer en el nostre cor per acollir a Jesús i preparar-li una bona estada.

AS, núm. 7: «Maria és una mare que contempla el seu fill i el mostra als qui venen a visitar-lo...»

PREGÀRIA: Josep i Maria, els teus pares, t’estimen, tenen cura de tu i t’ensenyen moltes coses. Jesús els meus pares també m’estimen molt. Gràcies per totes les persones que ens estimen i ens ajuden a créixer.

Jesús que mai ens falti la tendresa i donem afecte als altres sobretot als qui més ho necessiten.

 

TERCERA SETMANA:

Posem la figura del Nen Jesús. Us proposem que demaneu els infants que portin a la sessió de catequesi les imatges de l’Infant Jesús del seu pessebre per tal de beneir-les. Us oferim, en la versió complerta, una benedicció del Nen Jesús.

AS, núm. 8: «El cor del pessebre comença a bategar quan, per Nadal, col·loquem la imatge del Nen Jesús.»

PREGÀRIA: Jesús, tan petit en mig de tantes figures i ets el més important. Tu salves el món no pas per la força com els herois de les pel·lícules sinó estimant. Ajuda’ns a confiar en tu i a escoltar-te per tal de viure més feliços i trobar solucions a totes les coses que ens fan patir. Tu mires el món d’una manera nova. El veus tal com el veu Déu. Ajuda’ns a veure les coses com Tu les veus, així descobrirem com és de bo viure com Déu espera de nosaltres.

 

 

Textos Admirabile signum del Papa Francesc:

Núm 1: “El pessebre, en efecte, és com un Evangeli viu, que sorgeix de les pàgines de la Sagrada Escriptura. La contemplació de l’escena del Nadal ens convida a posar-nos espiritualment en camí, atrets per la humilitat d’Aquell que s’ha fet home per trobar a cada home. I descobrim que Ell ens estima fins al punt
d’unir-se a nosaltres, perquè també nosaltres puguem unir-nos a Ell.”

Núm. 3: ”Per què el pessebre suscita tanta sorpresa i ens commou? En primer lloc, perquè manifesta la tendresa de Déu..(...)“ D’una manera particular, el pessebre és des del seu origen franciscà una invitació a “sentir”, a “tocar” la pobresa que el Fill de Déu va escollir per a si mateix en la seva encarnació. I així, és
implícitament una crida a seguir-lo en el camí de la humilitat, de la pobresa, del despullament, que des de la cova de Betlem condueix fins a la Creu. És una crida a trobar-lo i servir-lo amb misericòrdia en els germans i germanes més necessita ts (cf. Mt 25,31-46).”

—La foscor, la nit: (Núm. 4) “Pensem en quantes vegades la nit envolta les nostres vides. Doncs bé, fins i tot en aquells instants, Déu no ens deixa sols, sinó que es fa present per respondre a les preguntes decisives sobre el sentit de la nostra existència: Qui sóc jo? D’on vinc? Per què vaig néixer en aquest moment? Per què estimo? Per què pateixo? Per què moriré? Per respondre aquestes preguntes, Déu es va fer home. La seva proximitat porta llum on hi ha foscor i il·lumina tots els qui travessen les tenebres del sofriment (cf. Lc 1,79).

—Ruïnes: (Núm 4) “Aquestes ruïnes són sobretot el signe visible de la humanitat caiguda, de tot el que està en ruïnes, que està corromput i deprimit. Aquest escenari diu que Jesús és la novetat enmig d’un món vell, i que ha vingut a curar i a reconstruir, a retornar la vida i el món a la se va esplendor original.”

—Elements naturals: (Núm 5) “D’aquesta manera recordem, com ho havien anunciat els profetes, que tota la creació participa a la festa de la vinguda del Messies.”

Núm 7: “Maria és una mare que contempla el seu fill i el mostra als qui vénen a visitar-lo. La seva imatge fa pensar en el gran misteri que ha envoltat aquesta jove quan Déu ha trucat a la porta del seu cor immaculat. Davant l’anunci de l’àngel, que li demanava que fos la mare de Déu, Maria va respondre amb obediència plena i total. Les seves paraules: «Sóc l’esclava del Senyor; es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38), són per a tots nosaltres el testimoni de l’abandonament en la fe a la voluntat de Déu.(...) Veiem en la Mare de Déu que no té el seu Fill només per a si mateixa, sinó que demana a tots que obeeixin la seva
paraula i la posin en pràctica (cf. Jn 2,5). (...) Al costat de Maria, en una actitud de protecció de l’Infant i de la seva mare, hi ha sant Josep. Ell és el custodi que mai no es cansa de protegir la seva família. Quan Déu el va advertir de l’amenaça d’Herodes, no va dubtar a posar-se en camí i a emigrar a Egipte (cf. Mt 2,13-15). I un cop passat el perill, retornarà la família a Natzaret, on va ser el primer educador de Jesús infant i adolescent. Josep portava en el seu cor el gran misteri que envoltava Jesús i Maria la seva esposa, i com a home just va confiar sempre en la voluntat de Déu i la va posar en pràctica.”

Núm 8: “El cor del pessebre comença a bategar quan, per Nadal, col·loquem la imatge del Nen Jesús. Déu es presenta així, en un nen, per ser rebut en els nostres braços. En la debilitat i en la fragilitat amaga el seu poder que tot ho crea i transforma. Sembla impossible, però és així: en Jesús, Déu ha estat un nen i en aquesta condició ha volgut revelar la grandesa del seu amor, que es manifesta en el somriure i en allargar les seves mans cap a tots.”

BENEDICCIÓ DEL NEN JESÚS (St. Joan Pau II): Oh Déu i Pare nostre, heu estimat tant els homes, que ens heu enviat Jesús, el vostre Fill únic nascut de la Verge Maria per salvar-nos i conduir-nos de nou a vós. Us demanem que, amb la vostra benedicció, aquesta imatge del Nen Jesús sigui a casa nostra...un signe de la vostra presència i del vostre amor. Pare bo, beneïu-nos també a nosaltres, les nostres famílies i els nostres amics. Obriu el nostre cor, perquè sapiguem rebre Jesús, el vostre Fill estimat, que ve a dur la pau al mon i viu pels segles dels segles. Amén.

 

Podeu llegir el núm. 84 d'Efatà aquí.