Hem vingut a la casa de la Mare per renovar la nostra fe
El moment central del dia fou la missa conventual a la basílica de Santa Maria, presidida pel nostre bisbe Romà. Tot i l’absència del pare abat, que es trobava a Roma, la celebració va ser intensa i molt participada, i permeté a tots els presents unir-se en pregària per l’Església i pel monestir en aquest any tan significatiu.
Després de l’eucaristia els pelegrins van compartir un dinar fraternal, un temps de trobada i convivència que va fer evident la bellesa de la comunió diocesana. A continuació es feu la fotografia de grup a la plaça, símbol de la unitat i l’alegria compartida.
La jornada es va cloure amb un comiat a la Moreneta al peu del cambril. En aquest moment pregon i emotiu, el bisbe Romà formulà unes paraules d’introducció, seguides de la pregària de la «Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat» i de diversos cants marians entonats amb devoció per tots els participants. Finalment, el bisbe va oferir unes paraules de cloenda, agraint la participació i animant a continuar caminant plegats com a Església diocesana.
Amb aquest pelegrinatge la nostra diòcesi s’ha unit a la gran acció de gràcies que enguany s’eleva des de Montserrat per aquests mil anys de presència benedictina i de pregària al cor del nostre poble.
Síntesi de l’homilia episcopal
En la seva homilia, el bisbe Romà va convidar els pelegrins a viure amb profund agraïment aquesta jornada de gràcia als peus de la Mare de Déu de Montserrat, coincidint amb el Mil·lenari del monestir benedictí. «Hem pujat com a romeus a la muntanya santa per celebrar la fe en la casa de la Mare, que és sempre casa de tots els germans», va dir en iniciar la seva reflexió.
El bisbe va recordar els milers d’anys d’història de Montserrat, fundada l’any 1025 per l’abat Oliba, també bisbe de Vic, fet que —va remarcar— «ens fa sentir especialment units a aquesta celebració». Va subratllar que, al llarg d’aquest mil·lenni, el monestir ha estat fogar de fe, pregària i cultura i que la diòcesi de Vic no podia faltar en aquesta acció de gràcies a Déu.
A partir de l’evangeli proclamat, el prelat va destacar la joia de Jesús pels senzills, aquells que acullen la Bona Nova amb cor obert. «Només els qui tenen mirada de nen i cor de pobre —va dir— poden reconèixer l’amor gratuït de Déu.» En aquest sentit, va encoratjar els fidels a mantenir viva la fe enmig d’una societat on molts l’han abandonada, recordant les paraules de sant Joan: «La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món» (1Jn 5,4).
El bisbe va insistir que Maria ens acompanya com a mare i mestra, com ho feu a Canà i al Calvari, i ens repeteix encara avui: «Feu tot el que ell us digui.» «Acollim Maria en el nostre cor —va afegir— i escoltem el seu Fill per ser deixebles més fidels.»
Fent referència al carisma benedictí, va recordar que la fe ha estat el fonament de la vida monàstica durant aquests mil anys. L’ora et labora, viscut amb esperit de comunitat i llibertat interior, és —va dir— «un testimoni viu de fidelitat a Déu enmig del món».
Mons. Romà Casanova també va fer dues evocacions especials: la Jornada Mundial del Migrant i Refugiat, recordant que «els migrants són signe d’esperança i una benedicció per a les nostres comunitats», i la memòria de sant Francesc d’Assís, «el germà universal», de qui va demanar la intercessió «perquè siguem artesans de pau desarmats i desarmants, com Jesús ens ensenya».
La seva homilia es va concloure amb una mirada confiada a la Moreneta, desitjant que «guiï els nostres passos cap al cel» i ens ajudi a estimar la nostra terra «sabent que la nostra pàtria definitiva és el cel».
