La digitalització dels goigs a l’ABEV: un projecte de salvaguarda patrimonial
Un goig és un full d’una composició poètica i musical de caràcter popular destinada a lloar la Mare de Déu, Jesucrist o els sants. Són peces molt arrelades en la tradició religiosa catalana que es canten de forma col·lectiva durant actes com festes majors, aplecs o processons.
Els goigs tenen una estructura definida. Consten de quatre parts: la tornada, les cobles o estrofes, els versos de combinació i les peticions finals. La tornada es compon dels primers dos o quatre versos del poema i ja defineix el tema o la demanda de protecció a la divinitat o sant. Aquests versos es canten al principi i es repeteixen al final de cada estrofa. Les cobles o estrofes formen el cos del poema, normalment de sis o vuit versos que narren la vida, miracles, virtuts o fets històrics de l’advocació.
L’últim vers de cada cobla rima amb el primer vers de la tornada per tal de poder fer la transició musical de manera natural. Són els anomenats «versos de combinació». Per a acabar el goig hi ha les peticions finals, formades per les últimes estrofes que canvien la narració per una pregària directa en què el poble demana salut, protecció o favors espirituals.
Digitalització
A l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV) es conserva una col·lecció d'uns 25.000 goigs, una de les més importants del país. Els exemplars són, majoritàriament, dels segles XVII i XVIII, per bé que se n’han documentat d’anteriors que es remunten a l'edat mitjana. La col·lecció prové, principalment, de les parròquies, santuaris i confraries de diversos bisbats, però també de donacions de particulars i col·leccionistes, fet que ha permès reunir exemplars d'arreu de Catalunya i de la resta de territoris de parla catalana.
Per tal de protegir aquest llegat, l’ABEV duu a terme un procés de catalogació i digitalització dels goigs passant-los de paper a un entorn digital segur aplicant-hi criteris informàtics a fi d’introduir-hi la informació que el goig proporciona a una base de dades que recull el més rellevant del seu contingut: la verge o el sant a qui va dirigit, el favor o protecció que demana, l’autor, l’any d’escriptura i d’impressió i la parròquia o localitat d’on prové. De fet, s’hi inclou qualsevol dada d’interès, ja que no sempre el goig conté tota la informació esmentada. El goig també s’escaneja i se li dona un número de registre, dos passos clau per a poder mantenir l’ordre en l’arxiu. D’aquesta manera, es transformen un munt de documents inaccessibles en un arxiu consultable per a historiadors, filòlegs, musicòlegs i devots.
La catalogació i digitalització dels goigs, d’origen català i d’altres llocs, garanteix la conservació fiísica d’un patrimoni documental de gran valor històric, religiós i cultural, facilita l’accés a la investigació, mantenint viva una de les manifestacions més singulars de la nostra tradició popular i assegurant el testimoniatge de la nostra història i la nostra llengua per a les futures generacions.
Enric Gibaja Gibernau
