El campanar romànic, iniciat a mitjan segle XI, és una de les peces més emblemàtiques del conjunt catedralici. De planta quadrada i decoració llombarda amb arcuacions cegues i lesenes, marca la centralitat episcopal de Vic dins el territori d’Osona i és un dels campanars romànics més antics i ben conservats de Catalunya. La cripta, consagrada l’any 1038 pel bisbe Oliba, conserva voltes de canó i d’aresta sostingudes per columnes amb capitells senzills, i estava destinada al culte funerari i a la veneració de relíquies. Aquest espai subterrani reflecteix la funció espiritual de la catedral romànica com a lloc de memòria, pregària i continuïtat litúrgica. Tot i que la catedral actual és majoritàriament neoclàssica, aquests elements permeten entendre l’evolució arquitectònica i litúrgica del conjunt al llarg dels segles.

