La Pasqua no és solament una festa d’un dia, sinó el començament d’un temps nou que l’Església celebra durant cinquanta dies, la Cinquantena Pasqual. Aquests dies es viuen com un sol i gran diumenge, perquè celebrem el centre de la nostra fe: Jesucrist ha ressuscitat. La seva victòria sobre la mort és la millor notícia que podem rebre, la notícia que dona sentit a la nostra esperança i a la nostra vida cristiana.
Els evangelis ens mostren com els primers deixebles van passar de la por i la tristesa a l’alegria i al coratge després de trobar-se amb el Ressuscitat. També nosaltres, com els deixebles d’Emaús, som cridats a reconèixer Jesús viu en la Paraula, en l’Eucaristia i en la comunitat cristiana. La Pasqua no és tan sols un record, és una presència: Crist viu i camina amb nosaltres. Durant el temps pasqual, la litúrgia ens fa llegir els Fets dels Apòstols, on contemplem com la primera comunitat cristiana va néixer de la Pasqua i va créixer guiada per l’Esperit Sant. Aquella comunitat, amb dificultats però plena de fe, és model també per a nosaltres avui, cridats a donar testimoni amb la nostra vida que Crist és viu.
La Pasqua té també un fort caràcter baptismal. Pel baptisme vam ser units a la mort i resurrecció de Crist i vam començar una vida nova. Per això aquest temps és una invitació a renovar la nostra fe, a viure amb alegria i a caminar amb esperança. Que aquests cinquanta dies pasquals ens ajudin a viure amb cor renovat, amb fe més profunda i amb l’alegria dels qui saben que la mort no té l’última paraula, perquè Crist ha ressuscitat i viu per sempre. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor: alegrem-nos i celebrem-lo.
