El papa Francesc, nascut Jorge Mario Bergoglio, va ser elegit el 13 de març del 2013 en el segon dia del conclave, després de la renúncia de Benet XVI. Esdevingué el primer papa americà, el primer jesuïta i el primer a triar el nom de Francesc, inspirant-se en sant Francesc d’Assís. Segons va explicar ell mateix, escollí aquest nom perquè volia una Església pobra i per als pobres, seguint l’exemple del sant d’Assís, símbol d’humilitat, senzillesa i amor pels més desafavorits.
Una Església en sortida
La idea d’«Església en sortida» és central en el pontificat del papa Francesc i està desenvolupada en l’exhortació Evangelii gaudium (2013). Amb aquesta expressió, el Sant Pare convida l’Església a ser missionera, a sortir de les pròpies comoditats per anar a les perifèries, tant geogràfiques com existencials, per trobar-se amb els més necessitats. Defensa una comunitat evangelitzadora que no es quedi tancada en estructures rígides, sinó que sigui oberta, acollidora i capaç d’acompanyar amb misericòrdia. Aquesta visió implica una conversió pastoral i una actitud de proximitat, evitant l’autoreferencialitat i prioritzant el testimoniatge d’amor i servei.
L’Església, hospital de campanya
Francesc, en una entrevista concedida a la revista La Civiltà Cattolica el setembre del 2013, pocs mesos després de ser elegit, va dir: «Veig l’Església com un hospital de campanya després d’una batalla. El que cal és curar les ferides... I cal començar per les ferides més greus.» Amb aquesta imatge, volia destacar que la missió de l’Església és sortir a trobar les persones ferides -espiritualment, moralment, socialment- i oferir-los consol, esperança i acolliment. És una crida a fer una Església més compassiva, propera i misericordiosa, que prioritzi el primer anunci de l’amor de Déu. És una de les metàfores més emblemàtiques del seu pontificat i resumeix molt bé el seu estil pastoral.
«Laudato si’»: la cura de la casa comuna
En l’encíclica Laudato si’ (2015) el papa Francesc desenvolupa el concepte d’ecologia integral, destacant la interconnexió entre la crisi ambiental, la justícia social i la dignitat humana. Presenta la «cura de la casa comuna» com una responsabilitat compartida, denunciant un model econòmic i de consum que degrada el medi ambient i empobreix els més vulnerables. Proposa un canvi de paradigma que impliqui una conversió ecològica, basada en una relació harmònica amb la natura i un estil de vida més sobri i solidari. Seguint l’esperit de sant Francesc d’Assís, convida a superar una visió utilitarista del món i a promoure una ecologia que integri les dimensions ambiental, social, cultural i espiritual.
Els viatges del pontífex: del Medi terrani convertit en «un cementiri» al «traieu les mans d’Àfrica»
El Sant Pare ha viatgat a moltes nacions d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica. Tanmateix, no ha vingut al nostre país ni a la seva natal Argentina. Ha presidit les Jornades Mundials de la Joventut de Rio de Janeiro, Cracòvia, Panamà i Lisboa, i ha participat en diversos encontres internacionals. Els seus viatges han estat acompanyats de missatges potents a la humanitat.
Destaquem-ne alguns:
El papa Francesc ha denunciat en diverses ocasions la tragèdia de les migracions al Mediterrani, arribant a dir que s’ha convertit en un «cementiri». Aquesta afirmació està estretament lligada als seus viatges a Lampedusa (2013) i Lesbos (2016), on volgué visibilitzar el drama dels refugiats.
A Lampedusa, el seu primer viatge apostòlic, va pregar per les víctimes dels nàufrags i condemnà la «globalització de la indiferència» davant el sofriment dels migrants. A Lesbos va visitar un camp de refugiats amb el patriarca Bartomeu i l’arquebisbe Jerònim, subratllant la necessitat d’una resposta humanitària i solidària. En aquest viatge, tornà a Roma amb dotze refugiats sirians com a gest concret d’acolliment. Aquest compromís amb els migrants ha estat una constant en el seu pontificat, denunciant les polítiques de tancament de fronteres i reclamant una major responsabilitat europea en la protecció de la dignitat humana.
El papa Bergoglio va visitar la frontera entre Mèxic i els Estats Units el 17 de febrer del 2016, durant el seu viatge apostòlic a Mèxic. Un dels moments més simbòlics fou la seva pregària al peu del mur fronterer a Ciudad Juárez, davant la tanca que separa Mèxic d’El Paso, Texas. Així volia visibilitzar el sofriment dels migrants, denunciar la cultura del rebuig i recordar que cada vida humana té una dignitat inviolable. Va ser una crida a l’acollença, la solidaritat i la justícia, i una denúncia contra les fronteres tancades que separen els pobles i els cors.
El viatge del papa Francesc a l’Iraq, del 5 al 8 de març del 2021, va ser històric per diversos motius. Fou el primer papa a visitar aquest país, marcant un gest de proximitat amb la minoria cristiana, molt castigada per la guerra i la persecució, i promovent el diàleg interreligiós, especialment amb l’islam xiïta.
Un dels moments més simbòlics va ser la seva trobada amb el gran aiatol·là Ali al-Sistani a Najaf, un diàleg clau per a fomentar la convivència entre cristians i musulmans. També visità les ruïnes de Mossul i Qaraqosh, ciutats devastades per l’Estat Islàmic, on pregà per les víctimes i encoratjà els cristians a no perdre l’esperança ni abandonar la seva terra. A la plana d’Ur, lloc d’origen d’Abraham segons la tradició, va fer una crida a la fraternitat entre religions.
El Sant Pare va pronunciar la frase «traieu les mans d’Àfrica» durant el seu viatge a la República Democràtica del Congo el 31 de gener del 2023. Amb aquestes paraules, denunciava l’explotació econòmica, política i social que el continent africà ha patit històricament i que encara perdura avui, especialment a causa de l’extracció de recursos naturals per part de potències estrangeres i grups armats.
En el seu discurs a Kinshasa, va condemnar el neocolonialisme i alertà contra els interessos que fomenten la violència i la pobresa per lucrar-se amb les riqueses del país, com el cobalt i altres minerals estratègics. Feu una crida a la comunitat internacional perquè respecti la dignitat dels africans i promogui un desenvolupament just, i també exhort la població congolesa a rebutjar la corrupció i treballar per la pau i la reconciliació.
La misericòrdia al centre de la vida cristiana
Francesc va convocar l’Any Jubilar de la Misericòrdia (2015-2016) amb la intenció de posar la misericòrdia al centre de la vida cristiana i de la missió de l’Església. Amb la butlla Misericordiae vultus va convidar els fidels a redescobrir el rostre misericordiós de Déu i a viure la fe amb perdó, compassió i servei als altres. Pel que fa al sagrament de la penitència, ha insistit en la importància de la confessió com a experiència de trobada amb l’amor de Déu. Ha animat els sacerdots a ser acollidors i acompanyar amb paciència i comprensió, evitant una actitud rigorista que allunyi els fidels. Ha instituït els Missioners de la Misericòrdia, amb facultats especials per a perdonar pecats amb censures, i cada any participava personalment en la iniciativa «24 hores per al Senyor», confessant ell mateix els fidels a la basílica de Sant Pere. Així, ha reforçat la idea que Déu no es cansa mai de perdonar i que l’Església ha de ser un instrument de misericòrdia per a tothom.
El pontífex de la pandèmia
El 27 de març del 2020, en plena pandèmia del COVID-19, el papa Francesc va oferir una benedicció Urbi et Orbi extraordinària, un esdeveniment sense precedents. L’acte se celebrà en una plaça de Sant Pere completament buida, sota la pluja i amb un silenci colpidor, simbolitzant el patiment i la incertesa que vivia el món.
Demanà a Déu que sostingués la humanitat en aquell moment de prova i exhortà a deixar de banda la indiferència i l’individualisme.
Un dels moments més emotius va ser l’adoració i benedicció amb el Santíssim Sagrament, en què Francesc, sol davant el món, implorà la fi de la pandèmia i el consol per als malalts i els qui patien. Amb aquest gest, va oferir la indulgència plenària als fidels, reforçant la seva proximitat amb la humanitat enmig d’una crisi global. Aquest acte esdevingué un símbol de l’esperança cristiana i de la necessitat de confiar en Déu enmig de les dificultats.