Unes quatre-centes persones van participar en les activitats des de bon matí, arribant de diferents punts de la diòcesi, que havien facilitat la participació suprimint o canviant l’horari de la missa parroquial. Feia molt de temps que un acte diocesà no congregava tanta gent.
A la sala d’actes del Seminari, el gran estol d’infants saludava els assistents amb un simpàtic «bon dia» i tots entonaven una cançó dirigida pels seminaristes. Mn. Josep Maria Riba, vicari general, recordava els dos anys de l’inici de l’assemblea sinodal en aquest mateix espai i com aquesta jornada diocesana congregava molta gent, però que no deixava de ser una «petita representació del que és el bisbat». En les seves paraules posava accent a compartir, en esperança i vida, els punts forts dels decrets sinodals: creients i creïbles, així com un lema identitari: «Som bisbat de Vic!». Després de la projecció dels vídeos que recordaven la convocatòria del sínode i l’assemblea sinodal, el vicari general disculpava la presència del bisbe, recentment operat d’una hèrnia discal, en els actes matinals, però anunciava la seva presència en la missa de la tarda.
A continuació, Mn. Enric, vicari episcopal va desgranar els tallers que s’havien de realitzar durant el matí al Seminari. Els participants es van distribuir en diferents espais del seminari i van poder realitzar activitats sobre el patrimoni cultural de l’Església, l’actitud d’acollida a les parròquies, el mètode del discerniment per prendre decisions, el primer anunci i la nova evangelització, les pintures de l’església seminari…
Un cop dinats, feta la sobretaula i amb l’oportunitat de veure un documental, els participants es van dirigir a la Catedral. La nau s’omplí de gom a gom. Allà va tenir lloc la missa concelebrada i presidida pel nostre bisbe Romà, recentment operat d’una hèrnia discal. El prelat va agrair al final les pregàries per la seva salut, que li havien impedit d’exercir el ministeri en les darreres setmanes i els fidels van respondre amb un sonor aplaudiment.
Hem de seguir caminant junts, essent portadors d’esperança
Fragments de l’homilia episcopal
«Un any després del lliurament dels decrets sinodals, us dic amb força ‘Caminem junts amb esperança’. El camí que ha obert entre nostaltres el Sínode Diocesà no el podem deixar com una cosa del passat, sinó que hem de seguir caminant junts, essent portadors d’esperança».
«Necessitem enfortir l’esperança en els nostres cors, en les nostres famílies, en les nostres parròquies i comunitats. Perquè sempre hi ha profetes de mal averany que preveuen un futur fosc, matant l’esperança. (…). Quan s’assenyala solament el que és negatiu no es pot obrir mai horitzons d’esperança, solament resta la lamentació i les ganes de culpabilitzar els altres (…)».
«Com a cristians, com a Església, podem restar sense esperança? No, mai de la vida. Ni per nosaltres mateixos ni pels nostres germans. Perquè, ¿hi ha quelcom més important que l’esperança per poder seguir caminant? Un cristià sense esperança podria fer moltes coses, però no camina junt amb els altres ni camina de veritat. No oblidem que som, en paraules de Jesús, la sal de la terra (…)».
«Sí "caminem junts amb esperança". El Sínode diocesà ens ha fet redescobrir la missió des de la comunió. Hem d’avançar, deixant-nos sorprendre per l’experiència sinodal que hem viscut. Us repeteixo: hem de fer una lectura atenta i generosa en les nostres comunitats pels decrets sinodals. Hem de caminar junts amb esperança, perquè el Senyor faci en nosaltres la seva obra, per a la nostra salvació i la dels nostres germans, que encara no coneixen Crist».
Homilia sencera aquí.
Operació al senyor bisbe
El dia 10 de setembre a la Clínica de Sant Josep de Vic, el bisbe Romà va ser intervingut d’una hèrnia discal. L’operació es desenvolupà amb normalitat, anant tot segons el previst. Es va recuperant favorablement i pogué presidir l’eucaristia del Dia de la Catedral.
