Durant les vacances fem un parèntesi en moltes de les rutines de durant l’any: no anem a treballar ni a l’escola, els horaris de llevar-se o dels àpats són molt més laxos, les migdiades més llargues... D’altra banda, l’estiu és també temps de revetlles i de festes majors en molts pobles, barris i ciutats, temps de fer algun petit viatge, de conèixer nous destins o fer nous amics. En definitiva, aprofitem el descans per a «carregar les piles».
La fe, però, no fa vacances. Al contrari, les vacances poden ser una bona ocasió per a buscar espais més tranquils de pregària, l’ocasió per a donar gràcies a Déu per tota la feina feta durant l’any i, allà on siguem, per a celebrar l’eucaristia en altres comunitats i fins i tot en altres idiomes. Perquè, a l’estiu, la fe no fa vacances i Déu tampoc.