Les jornades van ser presidides per Mons. Romà Casanova, que en les seves intervencions destacà la «llavor» escampada pel Seminari Vic al servei de l’Església i del territori: «El Seminari no sols ha estat un referent dins la ciutat, sinó també dins tota la diòcesi, deixant empremta duradora en la formació i la cultura del nostre país.»
La primera ponència, basada en la “formació intel·lectual i espiritual en el si de l’Església a Catalunya: els seminaris, la Facultat de Teologia/Ateneu Sant Pacià i els Instituts de Ciències Religioses”, la va fer el Dr. Joan Torra Bitlloch, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Tot seguit va tenir lloc una taula rodona amb la participació de diferents testimonis que, a partir de la memòria viscuda en primera persona, pogueren expressar l’evolució històrica del Seminari durant uns quaranta anys.
En el segon i darrer dia es van posar en relleu l’origen i història del Seminari vigatà amb la ponència de Ramon Rial Carbonell, el qual destacà que l’any 1867 aquest seminari és el que disposava, a Catalunya, de més alumnes (més de 1.200). La segona ponència anà a càrrec d’Ignasi Roviró Alemany, doctor en filosofia i especialista en les personalitats que han estudiat al Seminari. Roviró va posar en relleu figures com el Bisbe Casadevall; filòsofs com Jaume Balmes; humanistes i literats com Jaume Collell; científics com Eusebi Molera o Agustí Comellas; o gestors com Marià Puigllat i/o altres personalitats com Josep Giró o Ignasi Casanovas. Va tancar la jornada l’arquitecte Albert Colomer Busquets, ressaltant que l’actual «edifici és “super-intel·ligent”, ja que permet una transformació constant». A més, explicà que és obra de l’arquitecte Lluís Bonet Garí, conegut sobretot per la seva intervenció en la Sagrada Família de Barcelona.
El programa va ser ideat per Ramon Rial Carbonell, doctor en geografia i història i amb una tesi titulada «L’educació superior en la Catalunya central entre els segles XVI i XVIII. De la Universitat Literària de Vic (1599-1717) al Seminari Conciliar de Vic (1749-1868)».