Les dades indiquen algunes realitats rellevants dels col·lectius més desfavorits:
Augmenta la cronificació de la pobresa: el 39% de les persones ateses per Càritas fa més de quatre anys que es troben dins el cercle de la pobresa.
Dificultats d’empadronament: el 41% de les persones ateses per Càritas no estan empadronades, amb les dificultats que això comporta per a regularitzar la seva situació.
S’incrementen les dificultats derivades de situacions administratives irregulars: el 35% de les persones ateses per Càritas no disposen de permís de residència i/o treball, amb les dificultats que això comporta per a accedir a prestacions públiques o al món laboral ordinari.
La Llei d’estrangeria continua deixant al marge milers de persones: tot i la petita millora de la llei incorporant un tràmit de regularització per formació, segueix resultant molt llarg i difícil regularitzar-se per a obtenir els permisos de treball i de residència, i és una font de precarietat i pobresa.
Exclusió residencial: l’habitatge continua essent un dels factors principals d’exclusió social, especialment en els municipis més grans. La vulneració del dret a l’habitatge és un problema estructural i col·lectiu que té conseqüències devastadores.
Precarietat laboral i pobresa: es manté el percentatge de persones ateses per Càritas (15%) que, tot i tenir feina, necessiten suport per a cobrir les seves necessitats bàsiques.
Tenir fills com a factor d’exclusió social: es continua constatant que tenir fills i, a més, ser família monoparental femenina augmenta el risc de vulnerabilitat de les famílies. El 40% de les persones ateses per Càritas tenen aquesta situació.
Joves migrats sols: augmenta el nombre de joves migrats sols provinents d’altres països o que han sortit de centres tutelats per l’administració i que, en complir la majoria d’edat, es veuen abocats a situacions d’exclusió.
Salut i exclusió social: la situació econòmica de les famílies repercuteix de manera directa en la salut i el desenvolupament dels infants, ja que la primera etapa de la vida és una de les més vulnerables, la que condiciona el seu desenvolupament personal, social i educatiu.
Augmenten els problemes vinculats a la Salut Mental i a les addiccions: gran part de les persones que atenem viuen de manera gairebé permanent en un estat de malestar mental i emocional a conseqüència de la situació de vulnerabilitat i exclusió que viuen diàriament. Aquestes dificultats fan que sigui necessària atenció mèdica i programes de salut mental que abordin les necessitats particulars d’aquesta població vulnerable, sobretot quan es presenta simultàniament una patologia dual de salut mental i una addicció. Resulten especialment preocupants els problemes de salut mental en la infància i adolescència.
Llegir la Memòria 2023 aquí.
