Catequesi: «Ni ensenyament sense vivència, ni vivència sense ensenyament»
Vostè fa molts anys que està vinculat a la catequesi. Què creu que ha canviat darrerament?
A primer cop d’ull, si algú mira com es fa la catequesi avui, li sembla que ha canviat molt. Efectivament, la manera, sí, però no l’essència ni els fins. El que canvia és el «vestit» pedagògic, perquè els temps canvien i cal adaptar-s’hi. Això no obstant, Jesús amb els seus fets i les seves paraules és el mateix avui, demà i sempre. Així, doncs, no ha canviat l’essència de la catequesi, que és la de ser un instrument al servei de la Paraula de Déu (Sagrada Escriptura, Tradició i Magisteri de l’Església) i posar els catequizands (infants, joves i adults) en comunió amb Jesucrist. Això mai no ha canviat! Encara més, els seus fins són els mateixos de sempre: conduir al coneixement de la fe, iniciar en la celebració del Misteri (l’Eucaristia), formar en la vida segons Crist, ensenyar a pregar i introduir en la comunitat.
La catequesi és ensenyament o vivència?
Diuen que no es pot estimar allò que no es coneix. Per tant, és inseparable una cosa de l’altra: ni ensenyament sense vivència, ni vivència sense ensenyament. És a dir, transmetre la fe no és ensenyar valors, sinó facilitar que els catequizands tinguin una relació personal amb Jesucrist. L’objectiu de la transmissió de la fe és que els catequitzands descobreixin que Déu existeix i els estima i que és capaç de transformar la seva vida.
Ara que som a l’inici de curs, com podem animar les famílies a apuntar els nens a la catequesi?
S’ha de presentar la catequesi com un moment privilegiat en la vida dels infants que els ajudarà a explorar la fe i la vida cristiana; que els farà créixer en virtuts i els donarà eines per a desactivar egoismes socials i culturals, augmentant-los aquella generositat (que hem après del Senyor, de la Mare de Déu i dels sants) que tant admirem els grans quan la veiem reflectida en la vida dels qui conviuen amb nosaltres. La catequesi, a més, els ofereix un model: Jesús; un estil: no sols cuidar el cap sinó també el cor; una vida: cors capaços de creure i estimar. Qui no ho voldria per als seus fills?