Solemne clausura
Amb l’himne del Sínode s’iniciava a les cinc de la tarda del dia 17 de setembre la celebració de clausura, coincidint amb el 220 aniversari de la dedicació de la catedral. A l’inici el bisbe va recordar les diferents catedrals que ha tingut l’indret durant els segles i es referí a les actuals obres de reforma del temple com una imatge de la tasca del Sínode diocesà.
En l’homilia, Romà Casanova va definir el Sínode «com una llarga travessia», en què han participat tantes persones diverses d’arreu del bisbat —d’edat, de maneres de pensar diverses, vocacions i ministeris distints, diferent origen cultural— i que ha tingut com a fruit els decrets sinodals. El Sínode, per tant, «és una simfonia preciosa de veus i instruments plurals» i que fa «bellesa de la comunió en la diversitat».
El bisbe també va fer referència a les seves paraules de fa vint anys en començar el seu ministeri episcopal: «No soc res sense vosaltres», i afirmà: «En aquest moment sento el mateix però d’una manera més profunda i sincera. Sense vosaltres, el Sínode no s’hauria pogut realitzar», i per això expressà un gran agraïment.
En el nostre temps de manca de fruits pastorals, en què «el nostre cor s’encongeix» per la pèrdua de la fe de tantes persones, Romà Casanova exhortà: «Hem de seguir tirant les xarxes —fent referència a l’evangeli proclamat—, i aquest ha estat un dels objectius del Sínode: caminar junts amb esperança, però essent més creients i creïbles.»
A l’Església «hi cap tothom», com va dir el Papa en la Jornada Mundial de la Joventut. «Si en el cor hi ha exclusions, no seríem els evangelitzadors que Crist necessita.»
«Durant el Sínode s’ha pogut experimentar l’acció silenciosa però real i constant de l’Esperit Sant»
Els decrets són la culmimació de tot el treball fet des de la seva convocatòria el setembre del 2018. El text conté una introducció referent al context cultural i religiós del present, recollint una intervenció que es va produir durant la celebració de l'assemblea sinodal, com també una crònica de les diferents etapes que ha tingut el Sínode per l’esperança, amb una conclusió: «Ha estat un llarg recorregut realitzat des de la convocatòria del Sínode Diocesà, durant el qual s’ha pogut experimentar l’acció silenciosa però real i constant de l’Esperit Sant com a gran animador de tot.»
El bisbe acaba el text dels decrets amb unes paraules exhortant a l’esperança: «Ara és temps d’unir forces, de compartir, d’escoltar-nos mútuament, de cercar, caminant junts, la voluntat de Déu, en el discerniment eclesial. Ens hem de posar tots, començant per mi mateix, a l’escolta de la Paraula i dels germans per veure què demana el Senyor a cada un de nosaltres i a les nostres parròquies i comunitats. L’horitzó de la missió ha de ser la nostra prioritat.»
I continua dient Romà Casanova: «Per a acomplir-ho necessitem redescobrir-nos més i més creients i lluitar per ser creïbles, amb la gràcia de Déu, enmig del nostre món; no pas per a viure en la tranquil·litat, sinó amb la santa inquietud dels qui senten la urgència de dur l’Evangeli al cor de tantes i tantes persones que no coneixen Crist ni viuen en la comunió de l’Església catòlica.»
Contingut dels decrets sinodals
Els decrets tenen 114 punts, dividits en tres grans parts: «Creients», «Creïbles» i «Una Església que té com objectiu eixamplar el Regne de Déu».
La part de «Creients» inclou: «Conversió i discerniment de la voluntat de Déu», «Units per una sola fe», «A l’escolta de la Paraula de Déu», «Que celebren el diumenge i viuen de l’eucaristia», «Promptes a la formació», «Promptes al gust de la pregària» i «Aplegats en l’Església». Entre les propostes d’aquest àmbit hi ha la potenciació de grups parroquials de lectura i aprofundiment de la Bíblia i un equip permanent de lectors. Pel que fa a l'Eucaristia, demana una millor distribució de les celebracions, la possibilitat de celebracions úniques en cada comunitat i que «les comunitats amb un nombre de participants habituals en la missa dominical exigu (podríem prendre com a xifra indicativa la dels dotze apòstols) vagin entenent la necessitat de la participació en altres comunitats veïnes». La celebració de la Paraula en absència de prevere tindrà un caràcter extraordinari.
La part de «Creïbles» ens parla d’una Església acollidora, promotora de fraternitat, amb rostres de misericòrdia i curosos de les persones i la creació. En aquest àmbit es decreta la creació de la Delegació Diocesana de Migracions, així com una comissió diocesana que estudiï i aprofundeixi en l’encíclica Laudato si’ del papa Francesc.
La darrera part és dedicada a l’evangelització, la transmissió de la fe i el servei de la caritat. En el tema de la catequesi, s’afirma que en els àmbits de comunió diocesans s’estudiïn i es revisin les qüestions concretes (edat, materials, formació, llocs...), per tal que aquesta pugui acomplir la seva missió fonamental per a les comunitats i la mateixa Església. També es proposa la creació d’un Consell per a l’Educació Catòlica al nostre bisbat, amb la participació de les delegacions i institucions implicades.
Llegir els Decrets sinodals aquí.
