L’espai del Seminari de Vic és hereu d’una llarga tradició formativa, arrelada al bisbat de forma continuada des de l’any 1749, moment en què el bisbe Manuel Muñoz-Guil va fundar de forma definitiva el Seminari Conciliar de Vic acollint-se al decret de formació de seminaris promulgat pel concili de Trento. Durant més de 250 anys, el Seminari de Vic, sota l’estima, la protecció i la direcció dels bisbes de la diòcesi, ha estat al servei de la formació de generacions de joves d’arreu de la diòcesi, i a vegades de les veïnes.
Al llarg del segle XVIII i especialment durant tot el segle XIX, el Seminari es va convertir en el principal i, en alguns moments, únic espai de formació dels nois de la ciutat, de la comarca i de molts joves provinents de les parròquies de la diòcesi. A mitjan segle XIX va superar el nombre de 1.200 estudiants. Va ser a les aules del Seminari que es formaren joves que tingueren una gran transcendència en la societat i en la història, la cultura i la llengua del nostre poble. Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Narcís Verdaguer, Antoni M. Claret, Jaume Balmes, Marià Puigllat, Martí Genís són una mostra selecta de la munió de persones que tingueren el Seminari com a punt inicial de la seva formació.
L’actual edifici del Seminari, continuador de la tasca educativa, va ser inaugurat l’any 1949 i continuà la seva tasca de formació dels futurs sacerdots fins a 1968, en què el Seminari Major es traslladà a Barcelona. El Seminari Menor va perdurar fins a 1985.