Han estat diversos els pelegrinatges sacerdotals de la nostra diòcesi. A Ars (sant Joan M. Vianney), a Lió (Antoine Chévrier), a Tours (sant Martí), a Perpinyà-Cuixà (abat-bisbe Oliba) i aquest any a Narbona, Carcassona i l’antic monestir de Fontfreda (sant Antoni M. Claret). Una manera d’aprofundir la història de l’Església, els lligams de la nostra diòcesi amb un passat que l’ha marcada favorablement i al qual devem bona part del que som. Els dies 5 i 6 de juny vam trepitjar Occitània. Arribàvem a mig matí a Narbona. El bisbe Romà, trenta-dos preveres i un diaca teníem com a fita arribar-nos a Fontfreda, on sant Antoni M. Claret va morir i hi fou enterrat inicialment vora el mur del monestir. Va morir fora de Catalunya perquè la situació política de la segona meitat del segle XIX era molt complicada. Havia tornat del Concili Vaticà I a Roma, que es va concloure precipitadament amb la irrupció de les tropes de Garibaldi a la ciutat eterna, i a l’octubre el noste sant moria en aquest monestir proper a Narbona.
Vam celebrar-hi l’eucaristia i després vam atansar-nos a l’indret concret on havien reposat les despulles del sant per tal de tenir-hi un devot record. Seguidament vam dirigir-nos a la ciutat narbonesa. Dinàrem a la parròquia que regenten els missioners claretians i a la tarda, una visita i passejada per aquesta ciutat de l’Aude, ens recorden els lligams que vincularen durant dos-cents anys les diòcesis catalanes (Marca Hispànica) amb l’arquebisbat narbonès. Des de finals del segle IX fins al segle XII el lligam fou intens.
Pelegrinatges històrics
Al vespre arribàrem a Carcassona en una regió marcada especialment durant el segle XIII per l’heretgia càtara i pel pas de sant Domènec de Guzmán. A Notre Dame de l’Abayyé, on el sant de Caleruega va celebrar missa l’any 1209, nosaltres hi vam viure també l’àpat eucarístic.
La visita a la turística a la ciutat medieval de Carcassona ens connecta amb la història d’Occitània i Catalunya, amb la presència dels nostres comtes-reis en aquelles terres i la croada amb accent francès que va atemorir el territori.
Carcassona és un bon exemple de ciutat medieval fortificada que conserva una xarxa de carrers a l’interior d’una muralla, l’origen de la qual podríem situar en el període tardoromà (segles III-V), amb torres cilíndriques del segle XIII. Arreu s’aprecien les tasques de restauració «romàntica» de Viollet-le-Duc del segle XIX. La porta narbonesa, precedida per barbacanes, s’obre imponent amb unes torres que esdevenen un element defensiu.
El castell comtal i la basílica de Sant Nazaire, fites rellevants de la visita, ens continuen parlant de la història, especialment de la que es va escriure amb lletra de fe i de sang en el segle XIII. En aquesta basílica trobem la làpida sepulcral de Simó de Montfort, que va morir l’any 1218 després d’haver vençut els
albigesos de les maneres més improcedents.
El bisbe Romà en l’homilia de la missa, a Carcassona, va fer una interessant referència al lligam històric entre Narbona i Vic, fruit dels temps carolingis.
El dimarts havent dinat el vicari general de la diòcesi ens va presentar els trets bàsics del bisbat, el territori que el conforma, les seves fites i objectius, l’agrupació de parròquies i el sínode celebrat recentment. Amb aquesta presentació es posava cloenda a la sortida de fi de curs d’enguany.
Mn. Pere Oliva, prevere
