El santuari de la Salut de Viladordis (Manresa) és una de les set esglésies filials de la basílica de la Seu i forma tot un conjunt dins de la seva sagrera: l’església de Sta. Maria, més que mil·lenària; la rectoria (finals del s. XIX), i la casa de l’ermità (s. XIV). Aquest últim edifici, on havia viscut, tal com diu el seu nom, l’ermità, i que va ser habitat fins a finals dels anys seixanta del segle passat, es troba en un estat d’abandó i degradació, sobretot en el seu interior.
Ja fa molts anys que aquest tema està sobre la taula i existia un avantprojecte que va quedar obsolet. Per això, en coordinació amb l’administració diocesana, es va plantejar què calia fer, i es decidí amb el Consell d’Economia i el vistiplau de l’ecònom diocesà que valia la pena elaborar un projecte i tirar-ho endavant.
Ara ja disposem d’un projecte tècnic, que valora la intervenció en uns 275.000 €, i s’estan demanant els diversos pressupostos.
La parròquia ha engegat una campanya de difusió per donar-ho a conèixer i per recollir donatius a fi que el préstec d’obres sigui de la mínima quantitat possible. Així mateix caldrà trobar un llogater per a poder fer front al retorn de quotes del préstec, tot i que també es planteja un possible inversor, no gens fàcil, que aportant el capital gaudeixi de l’usdefruit durant el temps acordat.
Mn. Joan Antoni Castillo, rector del santuari, va visitar fa unes quantes setmanes l’alcalde de Manresa per presentar-li el projecte i demanar ajudes, ja que es tracta d’un lloc d’interès local i protegit, com també santuari ignasià. Així mateix li va recordar el vincle del consistori manresà amb aquesta casa, que, com recull l’historiador Sarret i Arbós en la seva monografia sobre el santuari, consta en el llibre d’acords dels consellers de la ciutat que es van destinar diverses partides a contribuir a la construcció d’aquesta casa i que l’any 1521, un any abans de l’arribada de sant Ignasi a la ciutat, els consellers es fan construir una cambra per por de la pesta que ja assolava la ciutat de Barcelona: «atès que la ciutat ajuda a obrar la casa de l’ermità de Viladoridis, que si faça una cambra per als consellers, en cas que hagin de sortir de la ciutat per motiu de la pesta».